La victòria de Jesucrist sobre el mal i la mort és l’antídot més poderós contra la por

Diuen els experts que el resultat de les passades eleccions generals a Espanya ha estat condicionat per la por. Por de l’aparició de l’extrema dreta; por de perdre bona part d’allò que s’ha assolit en aquests poc més de 40 anys de democràcia; por dels radicalismes essencialistes, por dels extrems ideològics…. en definitiva: por. Diu el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que la por és aquell ‘torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari’. La por, per tant, pot ser un mecanisme de defensa, d’avís davant una situació real de perill, però també pot ser induïda per algú altre, per tant, una por imaginària, en vistes a modificar el nostre comportament o les nostres presses de decisions. A la Bíblia, sense dubte un dels llibres que millor mostra la naturalesa humana sense embuts ni mitges tintes, la por també hi és. Al Nou Testament en surt 77 vegades, de les quals 50 als evangelis. D’aquestes 50 vegades als evangelis, 12 són per demanar a alguna persona o a algun grup de persones que no tinguin por. I d’aquestes 12 ocasions Jesucrist ho proclama vuit vegades: “No tingueu por!” Som en temps de Pasqua i els cristians durant 50 dies celebrem la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. La seva victòria sobre el mal i la mort és l’antídot més poderós contra la por. Precisament “no tingueu por” són algunes de les paraules que Jesucrist adreça als seus deixebles un cop ressuscitat d’entre els morts. La por és enemiga del coratge i la valentia necessàries per estimar, fer justícia, demanar perdó i perdonar, transformar el món, adaptar-te als canvis, etc. L’experiència de Jesucrist és que superar aquestes pors només és possible amb un cor obert a Déu, aquell que ell anomena “Pare”. Només qui és capaç de deixar-se omplir de la presència de Déu serà capaç de tenir espai en el seu cor pels germans. Només qui tasta la pau profunda de la presència de Déu en la seva vida la podrà transmetre als altres tot teixint relacions realment joioses, generoses, alegres, pacífiques... realment humanes, realment divines! Com ens recorda l’evangelista sant Joan en la seva primera carta: “On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això només té por el qui no estima Déu plenament” (1Jn 4, 18). Bona Pasqua!