No, ni tot és possible ni tot està per fer. No podem mentir cínicament!

Fa 51 anys del maig del 68. Molts joves no saben ni què va ser ni si en el nostre present n’hi ha cap rastre. En deu dies viurem un diumenge d’eleccions, quan farà un mes n’hem passat unes altres. L’empatx d’eleccions, no saber gran cosa del passat i una tendència a pensar que el món comença en nosaltres ens apropa al “tot està per fer i tot és possible”, com diu l’últim vers del poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol. Una companya de grup de conversa diu que això ens ha fet molt mal, perquè cap de les dues coses és certa. En el somni i en la construcció d’una utopia sí, “tot ho és, de possible, i tot es pot fer encara” però en la vida contaminada d’humanitat, no! El Maig del 68 obria nous possibles, aprofitant la lluita de molts contra allò que emmordassava la imaginació, però de cap manera va obrir tots els possibles. Les seves utopies no s’han fet realitat: s’ha fet l’amor però també la guerra i el “prohibit prohibir” ha estat més una estratègia mercantilista al servei del capitalisme (que es volia superar) que una realitat que hagi permès trencar les parets del sistema. Els que no han claudicat s’han hagut d’avesar a resistir en els marges del sistema. El poema Ara mateix cal llegir-lo sencer! En els primers versos parla d’apedaçar, cosa que indica que tots seguim la feina d’altres, no tot està per fer, no som Adam i Eva. També diu: “Tenim a penes / el que tenim i prou: l’espai d’història / concreta que ens pertoca i un minúscul / territori per viure-la.” El “tot està per fer i tot és possible” té el mateix sentit que emprava la padrina en dir-me: “No t’adormis que tot està per fer.” Posa’t a treballar perquè res es farà sense que t’hi posis i només tens el temps que t’ha estat donat, en aquest ara i aquí. “I som on som; més val saber-ho i dir-ho.” No, ni tot és possible ni tot està per fer. No podem mentir cínicament! El que cal és mantenir oberts molts possibles, maldar perquè el capitalisme desaforat no ens el controli ni se’ns n’apropiï i triar representants polítics que tinguin clar que no volem ser ni espectadors ni clients sinó ciutadans i ciutadanes lliures i amb pensament crític i capacitat per anar dissenyant possibles. Sabem que els que ens han precedit han fet molta feina, però en queda molta per fer si volem futur per nosaltres, per als joves i infants i també per aquells que encara no hi són.

No, ni tot és possible ni tot està per fer. No podem mentir cínicament!

No, tot no és possible!