Esport sí, però esport configurador social. I aquesta ha estat una norma sagrada. El BM Granollers ha engrandit la seva grandesa amb la dignitat de les persones

Setanta-cinc anys d’existència denuncia la qualitat de vida d’una entitat que arriba a la maduresa. I la maduresa de l’entitat granollerina es valora no només en els èxits, sinó també en els fracassos. Palesa un estil propi de vida, i el del BM Granollers des de la meva òptica, que ha gaudit significativament la seva influència, es mereix matrícula d’honor. La matrícula no la donen els grans èxits, sinó la grandesa de mires que em crec amb el deure de manifestar. El BM Granollers ha estat una entitat esportiva –independentment del model polític del moment– la centralitat de la qual han estat les persones. Amb èxits i errades, però sempre amb voluntat de servei a la convivència, perquè la grandesa de l’esport es mesura per l’humanisme que defensa, més que no pas pels títols –importants, sí–, pel poder econòmic –a vegades negatiu, també–, pels seus directius –amb pros i contres– i, sobretot, per la seva afició. No recordaré noms perquè la base per valorar quelcom són els fets. I al club granollerí, des dels seus inicis, la persona ha estat la protagonista, ja sigui en els èxits, ja sigui a l’ombra, tot humanitzant l’esport. I en el seu obrar, un tema l’ha definit continuadament: ser capdavanter. L’handbol fa 75 que es juga a Granollers, però els primers partits es jugaven amb el nom de Frente de Juventudes de Granollers. El canvi de nom es va assolir amb una rebel·lió, autèntica defensa dels drets dels pobles. Els components de l’equip se sentien més granollerins que no pas polítics i, per això mateix, els capdavanters del nou esport un dia van emportar-se del local, que avui és el Museu de Granollers, tota la documentació i el material esportiu organitzant-se amb el nom de BM Granollers. Primer eren les persones i el seu poble que no pas una organització política a la qual estaven inscrits tots els jugadors menys un. Així, doncs, va començar un o dos anys després la història de l’entitat. Els primers jugadors del BM Granollers procedien del món del treball amb una molt ben pensada campanya promocional. Després va ser l’escola la base d’on sortien el grans jugadors, essent el club el responsable de la competició de l’handbol escolar, amb la presència del president de l’entitat arbitrant els partits dels infantils. En aquest camp, el BM Granollers va ser capdavanter en l’organització del Campionat de Minihandbol que es jugava a Granollers i la Federació Espanyola no va acceptar. Però dos anys més tard va posar en marxa el campionat d’alevins i benjamins amb les mateixes normes i reglament que emprava l’entitat local. Capdavanters com també ho van ser a l’hora de la professionalització, provocada per l’esdeveniment del fitxatge de tres jugadors granollerins amb contracte, que va provocar una situació que posava en risc el reconeixement internacional de la Federació Espanyola, que feia la vista grossa davant el professionalisme subterrani que practicaven els clubs. En l’àmbit internacional, l’handbol era amateur i un o dos anys després d’aquest incident es va professionalitzar. A la fi, la Federació Espanyola –que havia arribat a amenaçar el club– es va veure obligada a indemnitzar el BM Granollers i fer que els clubs que havien fitxat els tres jugadors paguessin unes quantitats raonables. Defensant els drets i la dignitat de l’esport, l’handbol granollerí, una vegada més, al capdavant de la filosofia esportiva. Hi ha més fets que han honorat el club, però permeteu-me que acabi amb una pàgina modèlica. El BM Granollers no ha perdut mai la primera categoria de l’handbol espanyol en el camp de joc. Només un any no va jugar a dalt de tot quan de Primera Nacional es va passar a Divisió d’Honor. Hi va renunciar perquè defensava els drets dels jugadors, que conjugaven l’esport amb la feina. La solució va ser la publicitat. Va ser el primer club d’Espanya que va saltar a la pista amb la publicitat d’una empresa. I va permetre també que l’esport no fos un obstacle a l’hora de demanar permís pels desplaçaments. Primer era la dignitat del jugador. I aquesta circumstància de coordinar esport amb estudis o treball, la directiva del club també la practica conjuntament amb quatre equips més, crec que estrangers, per trobar una solució al problema. Esport sí, però esport configurador social. I aquesta ha estat una norma sagrada. El BM Granollers ha engrandit la seva grandesa amb la dignitat de les persones. I un darrer argument: la Granollers Cup, amb prop de 5.000 jugadors d’arreu del món celebrada aquest dies. La història del club dona molt més i es pot escriure un llibre sobre la seva filosofia. Per molts anys, BM Granollers! La teva grandesa és la dignitat de la gent. El teu escut ho diu molt clar: “Catalunya, la ciutat, la gent amb el seu esport.”

Esport sí, però esport configurador social. I aquesta ha estat una norma sagrada. El BM Granollers ha engrandit la seva grandesa amb la dignitat de les persones

Noces de platí del BM Granollers