Des que he començat a caminar torno a dormir millor.

Dilluns 4 de maig de 2020
Tarda
Cinquanta-dosè dia de confinament. Dia clar amb núvols alts i prims. Surto a caminar, tot i que és molt aviat ja hi ha gent, però a la muntanya és fàcil mantenir les distàncies de seguretat.
Avui comença la fase zero del desconfinament a Catalunya, poden obrir els comerços de menys de 400 metres quadrats, atenent amb cita prèvia i de forma individual. Obriran les llibreries! Restaurants i cafeteries poden preparar menjar per emportar-se. Les normes, però, són tan estrictes que molts no alçaran persianes perquè seria la seva mort.
Rebo un correu del Coordinador LIC de l’escola Salvador Llobet de Granollers, em fa il·lusió saber que va seguint aquest dietari. Vaig tenir el privilegi de formar part del jurat del seu certamen literari com a representant del món de les lletres. El divendres 24 d’abril havíem de celebrar el lliurament de premis al Teatre Auditori. He pensat molt en els alumnes i en la festa. Però la veritable festa és haver gaudit d’aquest treball que fomenta l’expressió escrita. I que em va inspirar el conte de La calaixera màgica que sortirà publicat a la seva revista.

Dimarts 5 de maig de 2020
Matí
Cinquanta-tresè dia de confinament. Les espigues d’ordi comencen a groguejar i onegen bressolades per petites bosses d’aire calent. Fa molta bonança.
Em sembla un despropòsit absolut que facin els tests del coronavirus als futbolistes per reprendre La Liga, quan encara no se’ls ha fet a tots els sanitaris.

Dimecres 6 de maig de 2020
Capvespre
Cinquanta-quatrè dia de confinament. Continuen les temperatures altes. Esmorzo a la terrassa.
A la tarda, segueixo a l’Instagram Live en Ricardo Xulio Trigo parlant de la seva novel·la La noia de la resistència, amb la Sílvia Cantos. És un dels llibres que em vaig regalar per Sant Jordi. Friso per llegir-lo, però documentant-me i escrivint no tinc gaire temps. Cada artista té un vehicle per expressar-se, i en Xulio ho fa a través de la fotografia i l’escriptura. Pren centenars de fotografies que l’ajuden a crear una literatura molt plàstica. Com a gran cinèfil, aquest art també amara els seus llibres. Aquesta novel·la és un homenatge a Montserrat Roig, amb qui va establir amistat, i a tots els qui van lluitar contra el feixisme. Transcorre a cavall de dos escenaris i dues protagonistes (una mare i una filla): l’Anne-Marie Solange, al París dels anys 40, i la Meritxell Solé, a la Barcelona dels anys 90. Escoltar en Xúlio ha estat com endinsar-me en una fotografia del París de Georges Brassaï. Ens recorda que, si oblidem el passat, estem perduts, una frase vàlida per a qualsevol situació, també per al moment actual.
El Congrés dels Diputats aprova la quarta pròrroga de l’estat d’alarma per combatre el coronavirus fins al 24 de maig, gràcies al suport de Ciutadans i el PNB. Hi ha dies que em fa por que ens acabem acostumant a estar aïllats.

Dijous 7 de maig de 2020
Matí
Cinquanta-cinquè dia de confinament. Dia clar, amb alguna boirina. A la sortida matinal descobreixo algunes flors de cascall en un camp d’ordi entre les roselles. Observant la paleta de colors que pinten els vorals de marges i camins, em ratifico en la idea: la bellesa neix de la diversitat.

Divendres 8 de maig de 2020
Matí
Cinquanta-sisè dia de confinament. Cel enterbolit, la previsió del temps parla de canvis. He descobert una ressenya de Sal roja al bog La petita llibreria. Quina felicitat quan llegeixes aquestes paraules: “Si voleu gaudir d’una gran novel·la històrica ambientada a Catalunya us heu de rendir a l’encant i a l’originalitat de Sal roja.”

Dissabte 9 de maig de 2020
Migdia
Cinquanta-setè dia de confinament. Dia núvol. Des que he començat a caminar torno a dormir millor. Com deia Oscar Wilde: “Només els sentits poden curar l’ànima. Només l’ànima pot curar els sentits.”
Ara que la salut emocional està amenaçada em complau especialment llegir la ressenya que l’Imma Barba ha fet de la meva novel·la Pots comptar amb mi al blog Voltar i voltar. Entre altres coses diu això: “ Un llibre curt però d’una gran intensitat emocional, classificat com a novel·la juvenil, però aconsellable per a tothom, ens ofereix una acurada descripció dels personatges.” Els lectors donen sentit a l’ofici d’escriure.

Diumenge 10 de maig de 2020
Matí
Cinquanta-vuitè dia de confinament. Plou a bots i barrals. Començo a llegir A Barcino de la Maria Carme Roca. Admiració absoluta!