El focus del debat ciutadà per la pau ha d’il·luminar les víctimes, sempre les víctimes

Una setmana després de l’atac rus a Ucraïna, la guerra escampa molts temors: por d’una recessió econòmica, por d’una escalada militar que desemboqui en un desastre nuclear, por d’un món que compta armes i fa càlculs d’oportunitats i fracassos amb morts als carrers. Després de l’atac ordenat pel president Putin, però, el més greu és que les vides russes i ucraïneses que s’han perdut ja no es recuperaran i els ferits hauran de recordar per sempre més aquests dies foscos, igual que els centenars de milers de refugiats que marxen del seu país. El 2002, el desaparegut reporter polonès Ryszard Kapuscinski va ser a Barcelona per pronunciar una conferència. Li va tocar viure i escriure sobre les guerres de la segona meitat del segle XX, les de la Guerra Freda i l’enfonsament del teló d’acer. Kapuscinki va dir llavors: “Fins la Segona Guerra Mundial les víctimes de les guerres eren els soldats. Ara no, ara els qui cauen primer són les dones i els nens. Paradoxalment, les forces armades eviten confrontacions entre elles. Les guerres estan dirigides ara contra els innocents.” Una sentència sense adjectius, substantiva.

El miler i escaig de vallesans d’origen ucraïnès que viuen a la comarca s’han organitzat en suport dels seus familiars i amics atacats. A moltes places vallesanes s’han convocat també concentracions de rebuig contra la guerra on paraules solidàries s’han barrejat amb inoportuns eslògans contra l’OTAN o referències al procés independentista català. El dret d’expressió és sagrat en democràcia, és clar, igual que el d’opinió, però el que toca ara en guerra és ser al costat de les víctimes, adonar-se del que és realment substantiu: “els innocents”, com deia Kapuscinski. El focus del debat ciutadà per la pau ha d’il·luminar les víctimes, sempre les víctimes. No pot ser que quedin a l’ombra per paraules que s’endurà el vent. I ara també és més important que mai fer una crida a la ciutadania perquè expressin les seves mostres de solidaritat a través de les delegacions locals de Creu Roja o Càritas. Es tracta que els esforços de la gent de pau arribin on cal i com cal a les víctimes.