Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Dimarts a la tarda. Cafè al restaurant El Mirallet amb Pepus Costa i Sitjà (Granollers, 1959), president de l’Esbart Dansaire de Granollers. Aquests dies celebren que fan el 90è aniversari de l’entitat. Com és costum en ells, ho festejaran ballant. Després de l’aturada per la pandèmia durant gairebé dos anys, el 30 de gener passat van estrenar el programa commemoratiu a la Porxada. Hi van ballar els integrants del cos de dansa, amb la Dansa de les donzelles, La quadrilla de Granollers, el Ball Pla 98 i la Polca de Sant Celoni, i la Colla de Veterans, amb la Dansa d’Arenys de Munt i el Ball del racó.

També s’ha previst una xerrada al Museu de Granollers –amb la participació de Josep Capdevila, cronista de l’entitat, i dels balladors veterans Conxita Armengol i Jaume Ginester–, una exposició de vestuari –que es podrà veure fins el 17 de març a les botigues de la ciutat– i una ballada de la Roda d’Esbarts Infantils. L’Esbartida, a celebrar els propers 26 i 27 de març, clourà l’efemèride. Hi haurà ballades especials a la Porxada i a la plaça de la Corona, així com l’homenatge a Josep Sala. No faltarà el dinar de germanor. Fins al juny, veterans i infants tenen previstes 11 actuacions amb sortides a Calafell, Badalona, Montserrat, Rubí, Blanes, Barcelona i Figueres. A Granollers actuaran tres vegades.

L’Esbart Dansaire de Granollers, amb seu a La Troca de Roca Umbert, va ser fundada el 1932 per un grup d’entusiastes balladors com Marian Bataller, Antoni Agulló, Teresa Garriga, Concepció Riera, Bernadeta Duran, Pere Riera, Josep Gutinell, Carmina Vallverdú, Josep Sala –mestre recordat a la ciutat amb un bust i uns jardins–, Quimeta Canal, Josep Maria. Pou, Magdalena Crusellas

Entusiastes dels balls i rehabilitadors de danses antigues, el 1941 van recuperar el ball de gitanes. En ple franquisme i com a representants del folklore català, els va tocar actuar a contra cor en un festival a Barcelona amb motiu de la visita del llavors cap d’estat, el dictador Francisco Franco. L’Esbart Dansaire va ballar La quadrilla de Granollers a la plaça Sant Jaume i van quedar retratats a la portada de La Vanguardia del 28 de gener de 1942. Important va ser també la seva participació a les tradicionals cantades de caramelles durant molts anys. En plena etapa d’expansió, el 1946 van actuar al Palau de la Música de Barcelona. Aquestes actuacions són només una mostra de les activitats que oferien arreu de Catalunya, destacant igualment les que feien a Granollers.

La celebració del 90è aniversari ha de servir, insisteix Pepus Costa, “per recordar tots els balladors i balladores que hi han format part de l’entitat”. A hores d’ara, l’Esbart té 115 socis. El seu cos de dansa el formen 25 balladors de més de 16 anys. També n’hi ha 12 de veterans i una trentena de joves repartits en tres grups: Espardenyes, Feixes i Barretines. President de l’entitat des de 2015 en què va substituir Carles Masjuan, en Pepus és feliç de tenir “un excel·lent” grup de col·laboradors/amics a la junta: Pere Illa, Ariadna Illa, Julieta Torrents, Mar Tura, Salva Penosa, Concepció Pérez i Montserrat Armengol.

Per la qualitat dels espectacles estrenats, el passat immediat de l’Esbart resulta realment espectacular: Batecs (1999), Plou i fa sol, en Risto balla sol (2002), Blaüncs (2003), Eclèctic (2005), Especial 75è aniversari (2007), Aleatori (2008), Somnia i balla, Ton! (2011), A Granollers, ballem! (2013) o Ballant al cel com un estel (2017) en són alguns. L’Esbart ha posat el llistó molt alt amb la participació, entre d’altres, del director Carles Morales. Ara les mestres són Julieta Torrents i Ariadna Illa. La pandèmia ha alentit l’espectacle Íntim que estaven treballant.

Pepus Costa és conegut també per posar en marxa, cap al 1983, el casal de joves El Gra, un servei que amb el pas dels anys ha derivat en l’actual equipament que hi ha a la plaça de l’Església. Nen i jove escolta amb responsabilitats, va formar part del grup de joves que el 1983 va apostar pel nou model de la festa major de Blancs i Blaus. Va ser el primer cap de colla de Blancs i… amb els Blancs continua: “Els primers sorpresos pel gran recorregut que ha tingut la festa major som nosaltres mateixos.”

En Pepus treballa des de 1983 a l’Ajuntament, on ha passat per diversos departaments, i ara fa temps que s’encarrega de la gestió de via pública i mercats. Està casat amb Rosa Llobet, amb qui té dos fills: l’Anna, de 28 anys, i en Ricard, de 24.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de fer que no quedessin setmanes amb dies festius i laborales intercalats?

En aquesta enquesta han votat 1862 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't