Noranta anys encistellant-la!
Dimarts a la tarda. Cafè a Cal Forner amb el president del Club Bàsquet Granollers, Joan Nadal i Castells (Granollers, 1963). Aquest diumenge, al Pavelló de Bàsquet, 18h., el club viurà una jornada especial amb motiu de la celebració del 90è aniversari. La festa esportiva i social ha de servir, destaca Joan Nadal, “per commemorar l’efemèride amb totes aquelles persones que al llarg dels 90 anys n’han format i en formen part”. Satisfets, confien que el pavelló del carrer Girona registri un ple de gom a gom. Fundat el 6 de març de 1932, el CB Granollers prepara una festa en la qual tindran un paper destacat els jugadors del primer equip, que disputarà un partit d’ascens a la lliga EBA; els 35 equips de l’entitat, integrats per 407 jugadors i jugadores, que es presentaran als aficionats, i l’exjugador Joan Chichi Creus, que veurà penjada la seva samarreta, la del número 10, que va lluir des de 1977 a 1993 al CB Granollers.
En el càrrec de president des del 2010, en Joan compta a la junta amb la col·laboració de Josep Martínez, Francesc Jané, Francesc Jusmet, Míriam Orfila, Núria Molist, Teresa Ramon, Martí Nadal i Albert Fité. Amb els encerts i desencerts que sovint acompanyen aquesta mena de càrrecs, el CB Granollers ha tingut fins ara 18 presidents. A més de Nadal, han estat Joan Mauri, Joan Cot, Frederic Aragonés, Joan Gendra, Pere Mogas, Josep Boix, Oriol Muntanya, Josep Serra, Pere Viaplana, Joan Grau, Joan Camp, Enric Ribera, Antonio Nova, Ramon Valls, Joan Garriga, Josep Capdevila i Xavier Valls.
Més notes històriques. El bàsquet va arribar a Granollers el 1932 de la mà de Francesc Lorenzo i Gàzia, home polifacètic i atleta barceloní que estava casat amb una granollerina. El primer equip femení de la secció de bàsquet del Granollers Sport Club de futbol el formaven “un grup d’amigues que els diumenges solien presenciar els entrenaments i competicions atlètiques masculines que se celebraven al camp de futbol del carrer Girona”. Qui eren aquelles pioneres? M. Pont, A. Viaplana, R. Padró, M. Gelabert, E. Guix, M. Oliveras i C. Padró. I el primer d’homes el formaren: Lorenzo, Piera, Aranda, Pujol, A. Lorenzo, Dorsé i Riera. L’equipatge que van vestir constava de samarreta blanca, pantalons negres, espardenyes i mitjons blancs. La primera pista de què van disposar era Can Avellana, situat davant mateix de l’església dels Frares.
El bàsquet granollerí ha jugat, com és prou conegut, en terra de balonmano. Malgrat això, tots recordem l’etapa gloriosa de l’Areslux i del Cacaolat, principalment, quan el CB Granollers va competir l’elit estatal. Van ser anys durant els quals el nom de Joan Creus (convertit en ídol, model i exemple de lluita i tenacitat per part de l’afició granollerina) era en boca de tothom. I van ser temps també en què fins i tot un servidor, poc aficionat al bàsquet, es va contagiar de la màgia i simpatia de Kenny Sky Walker, jugador nord-americà que va marxar de la ciutat amb una Porxada sota el braç de regal institucional.
Després de la gran patacada –desavinences per la construcció del nou pavelló el 1986 en terrenys de les Franqueses, i època daurada i complicada d’Antonio Novoa i de Joan Camp–, l’entitat va estar a punt de desaparèixer després de la sonada escissió d’una part del club i la fundació, el 1984, del Grup Esportiu Granollers (GEG). El divorci va acabar en un nou casament el 2004 gràcies a la feliç intervenció dels llavors presidents d’ambdues entitats: Joan Nadal, del GEG, i Xavier Valls, del CB Granollers.
En Joan Nadal pensa que el CB Granollers té ara un paper important en el camp esportiu de la ciutat. “Som conscients de les nostres possibilitats i apostem per la pràctica, i ho fem tenint en compte els valors que han de tenir tots els qui el practiquen: formació, respecte al contrari, màxima esportivitat, esforç, disciplina, estima per l’entitat…” “Es tracta de valors que encarna millor que ningú en Joan Chichi Creus. Per això és de justícia esportiva que el club retiri i pengi al pavelló la samarreta que amb tant d’orgull i punt d’honor va portar durant 14 anys”, afirma satisfet en Joan.
Mestre de professió –actualment imparteix classes de Socials a l’IES Celestí Bellera–, en Joan va jugar al bàsquet fins a júnior. Casat amb Maria Bufí, tenen dos fills: en Ferran, de 28 anys, i Oriol, de 26, i un net, en Martí, de 5 mesos. De cara al futur, en Joan diu que encara no té clar si es tornarà a presentar a les eleccions del mes de juliol.