| 18:00
Opinió

Fa cinc anys que va morir la Muriel Casals i la seva frase “Nosaltres som el somni” és plenament vigent.

“Nosaltres som el somni”

Dilluns 8 de febrer de 2021
Tarda
Plovisqueja. Setmana cultural a l’escola. Avui la consigna és portar un pentinat divertit. M’enduc una perruca, me la posaré quan arribi. Els serveis de neteja de l’Ajuntament de Barcelona han esborrat el mural que ahir havia pintat Roc Blackblock a Sants-Montjuïc. L’obra era una crítica a Joan Carles I i a la condemna de l’Audiència Nacional contra el raper Pablo Hasél. L’extresorer del PP posa la cúpula del seu partit contra les cordes revelant en el judici pagaments irregulars.

Dimarts 9 de febrer de 2021
Tarda
Fa un dia gris. Toca portar sabates decorades, m’hi lligo dos mocadors. Baixa la tercera onada i les primeres dosis d’AstraZeneca s’afegeixen a les de Pfizer i Moderna. Començaran a vacunar bombers, policies i farmacèutics. Tot i les moltes al·legacions, el govern diu que la constitució de les meses per diumenge està garantida.

Dimecres 10 de febrer de 2021
Vespre
Cel blau i alguna boireta despistada. Ahir van fer el debat de TV3. No em vaig quedar fins al final. M’indigna veure un representant de l’extrema dreta a la televisió pública dient que la faran tancar. I em treu de polleguera saber que Salvador Illa es va negar a fer-se el test. Als ciutadans se’ns demana que complim tot de normes, i ell, que fa res era ministre de Sanitat, es nega a seguir els protocols i posa en perill els altres. Dia galàctic a l’escola, no he tingut temps de preparar res, em poso un parell de perruques platejades com si fossin braçalets. Al personal educatiu ens vacunaran els propers tres mesos. A les vigílies que el Hasél ingressi a presó, el govern espanyol promet despenalitzar els delictes d’opinió. El manifest que han signat un grup d’intel·lectuals i el fet d’estar en campanya ha fet disparar les presses. Acabo tard l’article, just a temps per seure tots junts a sopar. Quan tens els fills grans, tant pots ser dos, com sis.

Dijous 11 de febrer de 2021
Capvespre
Sortim d’excursió al poble, és Dijous Gras. Fa bon dia. Avui s’havia de portar un cinturó amb diferents materials, me n’he fet un amb una cinta i uns quants retoladors. A la tarda tinc claustre on line. Augmenta el vot per correu. Els partits independentistes veten per escrit un pacte amb el PSC.

Divendres 12 de febrer de 2021
Vespre
Sortim a caminar. Trobem una tirallonga llarga d’erugues de pi. Pell de gallina. Fem un cafè amb llet. Dos dels restaurants del poble de moment no aixecaran les persianes, esperem que ho puguin fer aviat. Fa un any de l’edició de butxaca de Sal Roja. Durant el dia d’ahir, la Cinta Vidal va pintar un mural a Cardedeu, en què s’hi pot veure un jutge amb la cara del rei emèrit tapant amb un corró de pintar el retrat de Hasél. Fa temps que segueixo aquesta artista del poble veí. M’enamoren les seves creacions (il·lustracions, murals, pintures, telons…). En moltes podem veure edificis, persones, animals i objectes flotant, desafiant la gravetat. Una combinació perfecta entre allò quotidià i la irrealitat. Ara, a més a més, m’encanta el seu compromís. Reunió del jurat del concurs de relats per Zoom, després de decidir els relats que passen a la tria final, quedem per tornar-nos a trobar la setmana vinent.

Dissabte 13 de febrer de 2021
Vespre
Fa un dia clar. Dinem a la terrassa i aprofitem de gaudir de l’energia del sol i d’una mica de carn i carxofes a la brasa. Passo la tarda a l’altell escrivint.

Diumenge 14 de febrer de 2021
Vespre
El dia s’ha alçat rúfol. Fa cinc anys que va morir la Muriel Casals i la seva frase “Nosaltres som el somni” és plenament vigent. Al meu fill petit i la meva germana els ha tocat ser en una mesa. Al matí, el meu fill gran i la seva parella, que han vingut des de Madrid per votar, hi acompanyen la meva mare. Més tard hi anem nosaltres. Quin neguit, els resultats! He acabat de llegir La memòria de l’arbre de la Tina Vallès. Una novel·la explicada des del punt de vista d’un nen de 10 anys que ens parla amb les seves paraules senzilles de l’arribada dels avis materns a casa seva. I de com va descobrint la malaltia de l’avi, que va perdent la memòria. Un llibre farcit de jocs delicats de paraules i de reflexions tendres. “I sé que dient això l’avi m’avisa perquè retingui tot el que parlem. Com si em donés provisions per quan no hi sigui.” Majoria independentista amb vots i escons, espero que els polítics en siguin dignes.