La força d’un somni: ‘Per una nova escola pública’
El juliol del 1975, ara fa 50 anys, més de 1.000 mestres es reunien a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, a Barcelona, per debatre un nou model d’escola. El franquisme estava a les acaballes i somiaven en com volien que fos la nova educació per als nous temps que venien.
Aquella Escola d’Estiu va anar més enllà de l’àmbit escolar i hi van participar partits polítics i sindicats, moviments veïnals, associacions culturals…, molts d’ells estaven a la clandestinitat. La trobada es va convertir en un gran debat social sobre l’escola. Afortunadament, no es partia de zero. A mitjan anys 60, algunes escoles i mestres, d’una manera semiclandestina, intentaven una escola diferent del sistema educatiu imposat pel franquisme. Els models pedagògics de la Segona República s’havien mantingut vius i eren una gran referència, també la mateixa manera d’actuar. A l’Escola d’Estiu de 1934 i després d’un any de debat, en els claustres es definia el model d’escola que es volia per a Catalunya. Malauradament, amb l’empresonament del govern de la Generalitat i l’anul·lació de les seves competències, aquesta proposta va ser suprimida. Però la primavera del 1936, amb el triomf del Front Popular i la recuperació de la Generalitat, el govern català reprèn el model d’escola que havien definit els mestres i el converteix en el sistema educatiu per al país, sens dubte un dels millors sistemes educatius que hem tingut mai. Dos moments, doncs, en els quals el sistema educatiu que es proposa per a Catalunya prové d’un debat ampli entre els mestres.
Quin model d’escola es defineix a partir del debat que hi ha entre mestres i agents socials en el document Per una nova escola pública del 1975 pensant en els nous temps que venen?
Una escola catalana És un dels punts més contundents. L’escola ha de ser catalana tant en la llengua com en els continguts.
Una escola democràtica L’escola ha d’estar oberta a l’entorn, al municipi, al barri, al poble, als pares, a la comunitat i participar dels seus afers i que tant la comunitat com els alumnes tinguin capacitat de decisió dins l’escola en la mida que s’estableixi.
Una escola coeducativa, que no discrimini ningú per raó de gènere i que nenes i nens tinguin els mateixos drets, deures i les mateixes oportunitats.
Una escola laica, que respecti les creences de cadascú i que l’escola no sigui el lloc ni per educar en la fe cristiana ni en cap altra religió.
Una escola de qualitat per a tothom L’escola ha de ser de la màxima qualitat i a l’abast de tothom, sense discriminació ni segregació escolar. En aquest sentit, no poden haver-hi unes escoles millors que altres.
El document també tenia un important vessant polític en què es demanava la llibertat d’expressió i l’amnistia per als presos polítics. Aquestes característiques definien el que volia ser la Nova escola pública, un model d’escola compartit per molts sectors de la societat, ben diferent de l’Escuela estatal.
La declaració va tenir una gran influència tant en els moviments educatius de base com més tard en les polítiques educatives de la transició. El 1977 es crea el Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), que al desembre del 1979 va concentrar més de 25.000 persones a Granollers en una gran festa que reivindicava aquests principis. També cada vegada més mestres de l’Escuela nacional lluiten –sovint d’una manera heroica– per introduir aquest ideari als seus centres educatius.
El 1983 s’aprova la Llei de Normalització Lingüística que estableix el català com a llengua vehicular a les escoles i el 1985 s’aprova la LODE, una llei orgànica que, a través dels consells escolars, regula la participació de la societat en les decisions sobre l’escola.
Passats 50 anys ens podem preguntar: què ha quedat de la força del somni?
Durant aquests anys, la societat ha tingut grans canvis: crisis econòmiques, moviments migratoris, transformacions en els sistemes de comunicació, crisi climàtica i de matèries primeres, perills xenòfobs, esclat de polítiques d’extrema dreta, lluites pels drets de les dones i dels col·lectius LGTBI… Uns canvis que han impactat i impacten directament a les escoles, a la vegada que les mestres dia a dia dediquen grans esforços per educar als nostres infants de la millor manera possible enmig d’aquest món convuls. Uns esforços que, malauradament, no han anat acompanyats del necessari suport polític i social: els canvis constants en la legislació educativa segons qui hi ha al poder, les retallades pressupostàries, la segregació escolar o la constant intromissió judicial en els afers educatius no fan res més que entorpir –i molt– la necessària tranquil·litat i bon fer de les nostres mestres per educar els nostres infants.
Davant d’aquest gran canvi social que vivim, segurament, al cap de 50 anys, haurem de tornar a somiar l’escola que volem i lluitar per aconseguir-la. Tal com ens deia en Josep Sagalés, un dels primers organitzadors de l’Escola d’Estiu de Granollers el 1970: “O te’n fas espectador, o et fas actor del canvi, i jo vaig decidir ser-ne actor.”