“Obrir-se o no és el dubte de cada llavor”
Dilluns 28 de febrer de 2022
Capvespre
Arrenca a Barcelona el Mobile World Congress. Putin amenaça el món amb l’arsenal nuclear, davant de les sancions econòmiques imposades, alhora que s’obre una petita escletxa a la negociació amb Ucraïna. És festa a l’escola. Passo el dia revisant la pròxima novel·la.
Dimarts 1 de març de 2022
Tarda
La trobada diplomàtica entre Ucraïna i Rússia no atura les bombes russes. Entretant, Zelenski demana formalment entrar a la UE i reclama ajuda. L’esclat de la florida de les pruneres bordes no pot apaivagar aquesta pena fonda de la guerra.
Dimecres 2 de març de 2022
Tarda
És Dimecres de Cendra, aquest any el carnestoltes de l’escola ha marxat en descapotable. He trobat a faltar el foc, un element lligat a la nostra cultura des dels temps ancestrals. Rússia insta els ciutadans de Kíiv a marxar i intensifica els atacs, disparant míssils sobre la torre de comunicacions i altres serveis de la ciutat, per ocupar la capital. I es prepara per atacar Khàrkiv, la segona ciutat ucraïnesa. Antònia Vicens rebrà el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Dijous 3 de març de 2022
Vespre
Continuo treballant en la revisió. A les 20h hora catalana, hi ha una convocatòria a tot Europa per fer una aturada de llum alhora que sonaran les campanes de les esglésies com a protesta per la invasió d’Ucraïna. Paro l’ordinador i els llums i sortim al jardí, la convocatòria no ha tingut gaire seguiment al veïnat. El so metàl·lic de les campanades m’esgarrapa l’ànima. Quina tristesa pensar en totes aquestes persones que fins fa poc també tenien casa seva i ara han hagut d’agafar quatre coses comptades per fugir del país. Podríem ser nosaltres.
Divendres 4 de març de 2022
Capvespre
Rússia comença a dominar la zona pròxima al mar Negre. Espanya se suma als països que enviaran armes a Ucraïna. Acabo de preparar la xerrada de diumenge a Corró d’Amunt. Al migdia cauen quatre gotes, ben poca cosa. Anem a Santa Maria de Palautordera a veure la inauguració de la mostra “Jo dona”, amb fotografies del Jordi Villacrosa i textos de la Glòria Berbel, una combinació exquisida.
Dissabte 5 de març de 2022
Capvespre
S’acaben les quarantenes, també per als no-vacunats. Semblava impossible que deixéssim de pensar en la pandèmia… Després que fa uns dies l’exèrcit rus prengués el control de la central nuclear de Txernòbil. La matinada passada, han disparat l’artilleria contra la central nuclear de Zaporizhzhia, la més gran d’Europa, i han provocat un incendi en un edifici de serveis. L’atac ha disparat totes les alarmes per por d’una fuga radioactiva. Segons sembla, l’artilleria russa hauria impactat a 90 metres d’un dels sis reactors. Al matí, vaig a comprar i porto material per a Ucraïna al centre cívic, molts pobles s’estan organitzant per col·laborar en l’ajuda humanitària.
Vaig ràpid perquè després hi ha la inauguració de l’exposició de pintura de la Gemma Palau “Florir i no florir” a la Rectoria. Quin títol tan bonic per a una exposició que és un bàlsam, com diu Stefano Puddu en els apunts sobra l’obra d’aquesta artista: “Obrir-se o no és el dubte de cada llavor, mentre els darrers embats de l’hivern mosseguen tot desig d’esclat. […] Ho sap qui crea, quan exposa davant la mirada d’altri els propis experiments amb la bellesa.”
Diumenge 6 de març de 2022
Nit
Al migdia tinc la xerrada a Corró d’Amunt sobre “Les dones a l’edat mitjana” amb ulls d’escriptora de novel·la històrica. Ja són tres novel·les les que he escrit d’aquest moment: Confidències d’una reina (s. XII), Cabells de gebre (s. XIV) i La doncella guerrera (s. XV). Les dones hi tenen un paper destacat. El meu petit gra de sorra.
Em quedo mirant la cerimònia dels Premis Gaudí. La gran triomfadora de la nit ha estat la directora Neus Ballús amb cinc premis per a Sis dies corrents. Clara Roquet ha estat l’altra gran premiada amb la pel·lícula Libertad. Una gal·la que ha apostat per la paritat, la diversitat i la defensa del català. Amb missatges a favor de la pau i l’emotiu testimoni de l’actriu ucraïnesa Polina Dzhakaieva, que ha destacat que “la guerra no distingeix entre soldats, mares, pares o nens. Poden destruir les nostres cases. Poden destruir els nostres ponts. I poden llevar-nos la vida, però el cinema sempre estarà allà per enderrocar les mentides, la bogeria i la set de sang. La llibertat i la cultura sempre guanyen.”