Odontologia solidària
Dimecres al matí. Cafè al bar-restaurant Toy amb Rafa Montaña i Ponsa (Granollers, 1960), propietari del Laboratori Dental Granollers i voluntari de la Fundació Espanyola d’Odontologia Solidària. Durant molts anys va ocupar els càrrecs de secretari i vicepresident de l’entitat. “Hi continuo estretament vinculat en la mesura que vaig ser un dels membres fundadors i ajudo en tot allò que puc”, explica. L’ONG, que va néixer el 1992, col·labora en la construcció d’una realitat més digna per a les comunitats més desafavorides. Treballen la salut bucodental per assolir, assenyala, “el benestar integral de les persones tant en l’àmbit nacional com internacional”. A Espanya tenen clíniques a València, Madrid, Badajoz, Burgos, Albacete, la Corunya i… Granollers, posada en marxa l’any 2002.
La clínica granollerina té el rètol d’Odontologia Solidària – Clínica Dr. Oriol Muntanya. “El meu pare, gran professional i persona compromesa amb les causes socials, ens va ajudar fins que va morir, d’aquí que la clínica porti el seu nom”, afirma Rafa en recordar els primers anys en què van començar a posar en marxa el projecte de Granollers. Al llarg de tot aquest temps hi ha hagut uns quants metges vallesans compromesos amb la Fundació, cas dels doctors granollerins Francesc Riera i Josep Oliva, i de la doctora molletana Sílvia Yuste, que forma part de la junta directiva de l’entitat que presideix el doctor Jesús Rueda.
Tècnic superior de pròtesis dentals, en Rafa va estudiar Primària a l’escola parroquial de la plaça de l’Església i posteriorment va fer el Batxillerat a l’Institut Antoni Cumella. I va seguir les passes del seu pare, Josep Oriol Muntanya i Tuset (1927-2002), metge dentista casat amb l’activista i periodista Montserrat Ponsa i Tarrés. La família estava formada pel matrimoni i nou fills, dels quals en queden set en morir en Marc i la Maria.
Lligat sempre a la professió del seu pare, en Rafa insisteix en la gran tasca que fa la Fundació Espanyola d’Odontologia Solidària. L’afirmació no és gratuïta. Només cal visitar un dia qualsevol la clínica que l’ONG té a l’edifici municipal de l’avinguda del Parc per constatar el gran nombre d’usuaris que hi atenen. A Granollers hi treballen ara mateix tres persones i són diversos els metges que visiten durant la setmana. La pandèmia, lamenta en Rafa, els ha posat les coses molt difícils “i ara necessitaríem comptar amb més metges voluntaris”.
Els usuaris que passen per la clínica dental –molta canalla i gent gran– han de ser derivats des dels Serveis Socials municipals per tenir dret al que s’ofereix: obturacions, col·locació de pròtesis i higiene bucodental. “La clínica no presta serveis de luxe, però sí tot allò que necessita una persona per sentir-se a gust amb ella mateixa, amb una boca cuidada i funcional, fet que en molts casos els permet guanyar autoestima i encarar nous reptes”, afirma Rafa. Des de que va ser fundada el 2002, calculen que han assistit unes 12.000 persones. La llarga durada de molts processos i el fet que l’odontologia no és un servei que estigui a l’abast de totes les butxaques fan que actualment hi hagi una llista d’espera de dos anys.
Els usuaris que visiten les clíniques de la Fundació paguen un preu col·laborador. La resta de diners necessaris per tirar el projecte endavant –fa uns anys van presentar un ERO, van reduir la plantilla i van replantejar tot el pla d’assistència– prové dels socis i de les mateixes persones que hi treballen. A Granollers, l’Ajuntament els va cedir el local des del primer dia. En reconeixement a aquesta col·laboració, la Fundació li va atorgar el 2012 el VII Premi Odontologia Solidària. A la pregunta de què passaria si no existís una Fundació d’aquest estil, respon: “Moltes persones tindrien un problema seriós. Afortunadament hi ha més iniciatives com la nostra i en el sector privat també hi ha professionals que atenen pel seu compte casos especials. Ens trobem amb casos realment preocupants.” A l’hora de reivindicar, en Rafa continua incidint en una demanda que fa temps que es plantegen molts professionals del sector: “Nosaltres fem una feina que hauria de fer la Seguretat Social.”
Resident a l’Ametlla del Vallès, dedica el seu temps lleure al cultiu d’un hort i als seus dos nets: en Guiu, de 9 anys, i la Lila, de 5. Els seus dos fills, l’Adrià i la Lena, tenen 38 i 29 anys, respectivament.