Joan Besson, periodista

Dilluns, 10 del matí, cita a El Trull del Casino. Conversa amb l’amic i periodista Joan Besson i Blaya (Granollers, 1957). Després d’anys a fora, en Joan ha tornat al marc on va fer les seves primeres passes periodístiques. Des de fa uns mesos participa en qualitat d’assessor del president del Casino, Josep Rius, en la sèrie d’actes que l’entitat organitza per commemorar el seu 140è aniversari. El programa –substanciós– es va iniciar amb la publicació d’un llibre que he tingut l’honor d’escriure –Gràcies, Joan, per la confiança– i continuarà amb xerrades, exposicions i concerts. Com és habitual en ell, aquest granollerí ha tirat d’agenda amiga (Ramon Font, Fermí Puig, Claudi Arimany, Genís Tura, Rafael Sala, Lluís Sitjes...) per confeccionar una programació interessant amb ADN Granollers. En uns mesos ha aconseguit que es parli abastament del Casino. I déu-n’hi-do la moguda! Els Debats del Casino, proposta que demostra l’atractiu i poder de convocatòria de l’entitat, sorgeixen d’una idea que plantegen Ramon Font, Joaquim Pujagut, Jordi Trullàs i Pere Massagué per ampliar coneixements, debatre idees... Entusiasmat de rememorar vells temps, en Joan fa gala de la seva memòria prodigiosa. Gairebé dia per dia pot recordar una trajectòria iniciada el 1973, quan li va picar el cuc del periodisme. Entusiasta perico des que el seu pare li va inculcar l’estima pels colors del RCD Espanyol –“club injustament instrumentalitzat políticament, abans i ara”, diu Besson–, confia en la permanència a Primera. Besson va publicar les seves primeres ressenyes a la Comarca Deportiva de Modest Bonet. I ho va fer amb Fermí Puig, company i amic amb qui ha mantingut una estreta relació, nexe que ha cultivat també amb Josep Marquès. Enllestit el Batxillerat va continuar en el periodisme esportiu fins a la universitat. En aquest punt recordo bons moments plegats al bar de l’Autònoma amb companys com el mateix Fermí, Josep M. Codina, Ramon Rovira o Ernest Maymó, i amb polítics com Narcís Serra o Ernest Lluch, que feien classe a Econòmiques i que prenien el cafè a la taula del costat. Emprenedor de mena, va engegar el gratuït Cap de Setmana el 1977; va col·laborar al Plaça Gran amb Montserrat Ponsa; va marxar a la mili a Canàries i, ja llicenciat, va iniciar una de les etapes que recorda amb més nostàlgia: la de la recuperació de Ràdio Granollers el 1981, amb Lluís Diumaró com a director; Lluís Torres, Eugeni Rius, Miquel Ángel Moreno i Pep Vilar com a periodistes; i Lluís Ruiz, Enric Corbera i Lluís Pocurull com a tècnics. Cul inquiet, el 1982 va fundar L’Actualitat Comarcal, un projecte empresarial en companyia de Frederic Nadal, Emili Galo i Josep Maria Ventura. Aquell Besson director –ho recordo bé– era “un periodista de fina ploma i un relacions públiques excel·lent”. Animat per Josep Garrell i Josep Muntal, el 1985 va fer les oposicions i va entrar a TV3. I durant 22 anys va fer el TN Comarques i va dirigir el programa El medi ambient, espai pioner a nivell europeu. Amb un permís de TV3, va marxar per primera cop a Ràdio i Televisió d’Andorra, on hi va tornar després com a director executiu, desvinculat ja de la Corpo. El 2002 va impulsar el TN Online i va dirigir l’Agència Catalana de Notícies (ACN), substituint Carles Puigdemont. “Feliç de tornar a trepitjar” la seva ciutat, té l’agenda plena de projectes. Sempre fidel al seu ideari indepe, el 26-M va formar part de la llista de Junts per Granollers d’Àlex Sastre, “un bon amic i un polític de casta que, si ell vol i els ciutadans així ho decideixen, serà un gran alcalde”. Sobre el Casino diu: “L’entitat s’ha relaxat massa temps i ha de tornar a ser, consolidant les seves activitats de lleure que ja funcionen bé, el referent de la ciutat.” I afegeix: “Si la persona que surt elegida l’1 de març per presidir l’entitat té la mateixa integritat que en Josep Rius, el Casino té assegurat un gran futur. Sempre que també reforci l’estructura interna.” Aficionat a cuinar, bon vivant i amic de llargues sobretaules que ha tingut ocasió de compartir amb cuiners com en Fermí, Ramon Parellada, Santi Santamaria o Ferran Adrià, en Joan sap molt dels fogons vallesans. “La meva mare i les àvies cuinaven bé i ho fan molt bé les meves dues germanes. La meva dona, Elisabet, també s’hi llueix i m’agrada que el meu fill Joan, ara al Tickets de Barcelona, hagi escollit aquesta professió”, conclou.

Joan Besson, periodista

Ofici i estil de vida