S’ha d’apagar és el relat que associa el progrés amb les energies del passat

El 28 d’abril passat, una apagada elèctrica va deixar a les fosques la península Ibèrica. Tot i la curta durada, la incidència va fer palès fins a quin punt es depèn de l’electricitat, i també ha aportat dues lliçons a tenir en compte: la vulnerabilitat del sistema i la necessitat de qüestionar aspectes millorables del model energètic espanyol. Cal reconèixer que Red Eléctrica de España (REE) ha demostrat una fiabilitat exemplar fins ara. Aquesta solidesa potser ha anestesiat la consciència col·lectiva pel que fa al seu paper estratègic i, de fet, caldria que tothom entengués com funciona la infraestructura que sosté perquè el país no quedi exposat al populisme energètic.

L’endemà mateix, sectors molt interessats han volgut descontextualitzar la gran apagada. Sense esperar les conclusions de la investigació oficial, ho han aprofitat per carregar contra les energies renovables i posar sobre el pedestal la nuclear com a solució inapel·lable. És un discurs injust i, el que és pitjor, enganyós. El veritable factor diferencial del 28 d’abril va ser l’absència d’energia hidràulica en el mix elèctric, malgrat que els embassaments estaven plens. Per què? Podria ser perquè les grans elèctriques juguen amb la producció dels pantans perquè és la que fixa el preu marginal de la llum. El 2023 la hidràulica va fixar-la en el 34,5% de les hores. Aleshores el problema no seria tècnic sinó estructural: el mercat prioritza l’oportunitat econòmica per sobre del benefici del sistema.

Cal preguntar-se, doncs, si la gestió dels embassaments pot continuar supeditada a interessos privats. A països com Suïssa o Itàlia, la hidràulica opera sota criteris estratègics i de servei públic. No és qüestió de nacionalitzar, sinó de decidir quan cal que les fonts treballin per l’estabilitat i la resiliència del sistema.
S’ha d’evitar de totes totes que episodis com la gran apagada serveixin de pretext per frenar la transició energètica. El futur només pot passar per un sistema net, renovable i resilient; l’emergència climàtica no entén d’excuses ni d’apagades. I el que s’ha d’apagar és el relat que associa el progrés amb les energies del passat.