Soc una d’aquelles pesades que no deixa mai de preguntar, amb la cella arquejada: però on c*****s són les dones?

M’explica el director d’EL 9 NOU del Vallès Oriental que els han tocat el crostó –i amb raó– a propòsit d’un reportatge que van publicar la setmana passada i que ha estat criticat precisament amb aquesta pregunta: on són les dones entre els testimonis d’aquest treball sobre el 23-F? Perquè d’una dotzena d’entrevistats, ni una, tu. Es veu que el 23-F no hi eren. Tampoc no hi són a l’anunci d’Estrella Damm on de 42 cuiners passejant per la muntanya arran de mar que han de salvar la cuina mediterrània, només cinc en són dones. Mira, ja n’hi ha una mica més que al 23-F. Sembla, però tampoc no gaires.
Les estadístiques de la representació de la dona als mitjans de comunicació parlen elles mateixes i, ara, en dies previs i posteriors al 8 de març, les llegireu i les sentireu a tot arreu. Ens posarem pesades, les feministes. Però sabeu què? Que ja no ens hi posarem només els dies previs i posteriors al 8 de març, ens hi posarem sempre. Molt. Molt pesades. A més no poder. Perquè és que és això, companys: no podem més.
Ai, que me n’he oblidat de la dada pura i dura: les dones fan el 27% de les opinions als mitjans de comunicació. Una de cada quatre. Una. La mirada al món i sobre el món, per tant, continua sent la dels homes. I els referents i les veus que escoltem i llegim també ho són. Són les seves. Les d’ells. Passa el mateix a les conferències, a les llistes per presidir el Barça, a les universitats, als consells d’administració i a tot el llarg etcètera que ja sabeu. Que ja sabem.
L’altre dia parlava amb un periodista sobre el masclisme invisible i perpetu que ens acompanya arreu com a societat –encara– i em va parlar de la paraula aliat, aliat del feminisme i em vaig fotre a riure. Un aliat del feminisme és no-res. Sigueu feministes o no ho sigueu, però no feu comèdia. El feminisme lluita desesperadament per la igualtat entre totes les persones. Si sou capaços de veure que aquesta igualtat no es dona entre homes i dones en múltiples temes –o en un– i teniu ganes de lluitar contra aquesta injustícia ja podeu dir tranquils i tranquil·les que sou feministes. Si la desigualtat la veieu, però, ei, és una lluita d’elles, però tenen el meu suport, aparteu i calleu que feu més nosa que servei. No sigueu aliats, sigueu feministes. Poseu la mirada sobre les injustícies i combateu-les i comprovareu per què som tan pesades.
I no patiu que aquest article no va de feminisme perquè som en els dies previs al 8 de març. Va de feminisme com l’anterior i el següent i tots els articles que escric i que em vindrà de gust escriure sobre el tema durant tot l’any perquè sí: soc una d’aquelles pesades que no deixa mai de preguntar, amb la cella arquejada: però on c*****s són les dones?

P.S. Dotze dones que van viure el 23-F parlen de la seva experiència en aquesta edició d’EL 9 NOU.