Llegim, que el món s’acaba!

Som un país perquè el que vivim aquí és únic / Il·lustració: IA / Yardley of London Inc. Si una cosa hem fet bé els catalans –que no sé si n’hem fet gaires, malgrat que ser catalana m’agradi tant– és això de la diada de Sant Jordi. Que n’és, de maca, com ens han quedat. Aquesta festa que emociona, que il·lumina, que atrapa, que omple els carrers, que fa vendre llibres, que enamora, ens ha quedat la mar de bé i en podem estar molt i molt orgullosos. Perquè és que, a més, cada any que passa és més així, és una festa que creix i creix i creix i sembla que cada any hagi d’implosionar de tan bonica. Si, a més, tenim sort i un dia com el d’avui surt el sol i sembla aquella primavera que ja és estiu, doncs encara fa més goig. És el dia més bonic de l’any. O gairebé. Passejar entre llibres i roses i algun drac valent és de les coses més boniques que hi ha. Als qui això dels llibres i les flors ens agraden, sigui Sant Jordi o sigui Santa Marina, sabem com n’és, de boniquíssim, veure no només els sospitosos habituals sinó tothom omplint carrers, carregant llibres i regalant roses. És com si la febre que patim s’hagués escampat a tot arreu i fos una pandèmia de país. Perquè sí, amb festes com la d’avui –escric això aquest dimecres amb sol i llibres i roses a prop!– es nota que Catalunya som un país perquè el que vivim aquí és únic i ens defineix i ens converteix en espècimens afortunats i feliços. Crec que és de gent feliç tenir una festa com la d’avui, que és de guapos i crec que passejar de la mà de qui estimes per Sant Jordi és de molt afortunats. Jo soc de les que regala llibres a tothom i de les que volen en triplet per Sant Jordi. De les que volen llibre, rosa, drac i estona plegats. No hi ha festa més bonica i s’ha de viure! A hores d’ara, i repeteixo que tot just és el dia de Sant Jordi, ja avanço que el Xavier Bosch, la Sílvia Soler i algun presentador televisiu s’enfilaran dalt de tot de les llistes dels més venuts. I sabeu què? Que em semblarà bé! Llegim, que el món s’acaba! Regalem autors que ens agradin perquè sí, sense gaires explicacions i omplim llistes i fem cues i celebrem-ho tot. Si podem, a més, comprem un llibre que no sigui gaire conegut. Acostem-nos a algun autor del qual no ens soni el nom, sentim-lo vendre la seva novel·la amb aquella il·lusió primerenca i valenta i fem-lo feliç comprant-l’hi i que ens hi estampi la signatura. Us garanteixo que quan se’n vagi a dormir, es recordarà de nosaltres! M’agraden molt els Sant Jordis que el meus llibres passegen, és cert. I firmar-los i abraçar coneguts i amigues, però també m’agraden molt els Sant Jordis simplement com a lectora, com a amant de les roses vermelles, com a adoradora de dracs. Quin plaer de dia! Aquest any la llista de llibres que em vull comprar o que em regalin és llarga, ho reconec. Entre algunes col·leccions de clàssics que em tenen el cor robat i algunes novetats que deleixo per llegir, l’economia personal no sé si superarà el 23 d’abril. Però com a bona catalana que soc ja faré la garrepa demà. Avui celebraré que això de Sant Jordi ho hem fet la mar de bé!

Llegim, que el món s’acaba!

Una cosa que els catalans sabem fer bé!