Antonio Bonilla, pintor industrial jubilat

Divendres al matí. Puntual a la cita, Antonio Bonilla i Galván (Larache, Marroc, 1947) s’acomiada dels companys de la Taula Rodona de la Fonda Europa i em comença a desgranar uns quants detalls de la seva vida en una taula contigua. Pintor industrial jubilat, en Boni, nom amb el qual es conegut popularment,“destaca per tenir "una bona colla d’amics i per haver viscut una vida molt intensa amb grans personatges de Granollers”. L’afirmació és seva. Els qui el coneixen bé no només la ratifiquen, també afegeixen que, “a més a més d’intel·ligent, és un autèntic fora de sèrie”. Les mateixes fonts expliquen que és un home que s’ha doctorat en la universitat de la vida. En recordar els seus primers temps, l’Antonio Bonilla fa la impressió que vol passar-hi de puntetes. Fill de família humil, la seva mare va enviudar tot just quan ell tenia 9 mesos i la dona no va tenir altre remei que treballar de valent per treure la canalla endavant. Orfe de pare militar i amb dificultats econòmiques a casa –era el més petit de cinc germans– va fer els primers estudis a Larache i després va ingressar d’intern a un col·legi de Madrid, etapa de la qual no vol parlar gaire. Tot i que no recorda ben bé com va anar, vol explicar amb detall que un dia va decidir pujar a un tren a Madrid amb destí Barcelona i va acabar a Granollers. Tenia 14 anys i no coneixia ningú a la ciutat. Malgrat això, va tenir una bona rebuda. Sense lloc on dormir, durant uns dies el va acollir a casa seva en Francesc Gòdia, guàrdia urbà que amb el pas dels anys va acabar sent mosso d’esquadra. Jove i amb ganes, va començar a treballar amb el pintor i retolista Antonio Arenas, ocupació que li va permetre viure a una pensió del carrer Sant Jaume. “Aquells anys, si eres treballador, hi havia molta feina”, recorda satisfet en Boni. Després va continuar amb el comerciant de mobles Francesc Pous i altres industrials i professionals granollerins: els germans Joan i Josep Pous, Josep Maria Botey, Vicenç Viaplana, Josep Sabater, Jordi Benito, Vicenç Oliveras... Satisfet i agraït a Granollers per la forma que el va acollir la ciutat, afirma orgullós que també ho està per l’acollida que va tenir per part d’uns quants personatges amb els quals va viure grans moments cap als anys 70 del segle XX. Es refereix a un grup que ell denomina “gent de cuna de Granollers i altres il·lustres acompanyants”, integrat entre d’altres per Fermí Puig, Ramon Parellada, Ferran Adrià, Jordi Soler, Pere Pineda, Fèlix Arellano, Joan Besson, els germans Josep i Joan Pous, Jordi Vinyes, Quico Bellavista, Josep Maria Ribó... La majoria d’aquesta colla va protagonitzar la moguda nocturna granollerina de l’època i, gairebé en paral·lel, Joan Illa i Morell (JIM) atiava la moguda dels happenings. Centrant-nos en la ruta noctàmbula, arrencava al bar Dallas, regentat per Manolo Ruíz, i acabava –quan acabaven– a Ca la Sila. Sap que aquells temps ja no tornaran, un període en què, segons Bonilla, “Granollers bullia amb força amb personatges de categoria” i recorda també les sobretaules gaudides a Can Farín, a l’Ibèria o, més tard, a Can Fabes... “Llavors es treballava molt, sí, però també vivíem la vida.” Alguna d’aquelles vivències estan documentades al llibre Diàlegs a Barcelona amb Ramon Parellada i Fermí Puig (La Magrana, 2010), cuiners de prestigi pels quals Bonilla sent “respecte i admiració”. En aquestes converses, transcrites per Xavier Febrés, hi ha referències interessants. Fermí Puig recorda a la pàgina 12: “Qualsevol dia feiner podíem començar sopant a la Fonda Europa, tot seguit marxar a la Jazz Cava de Terrassa i acabar esmorzant cap i pota al mercat de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa.” A la pàgina 27, sobre La Sila: “Va ser l’últim gran moment d’una època irrepetible. Al Dallas hi anaven una heterogènia colla entre la qual hi havia el taxista Pertíñez, amant dels quintos de cervesa i de recitar poesies; el modisto Don Adelino; un notari; el pintor de parets Bonilla; alguns estudiants; un camell de marihuana, un confident de la policia que tots coneixíem... Una colla d’amics digna de Mackie el Navaja, vaja! El més important era el propietari i barman del local, el famós Manolo, capaç de pujar damunt la barra i cantar sardanes en castellà quan es posava eufòric.” Vidu de Consuelo Ríos, l’Antonio té dos fills: la Iolanda, de 50 anys, i l’Òscar, de 49, i un net, en Quico Ros Bonilla, de 16 anys.

Antonio Bonilla, pintor industrial jubilat

Orgullós de la gent de Granollers