La romanització va afectar tots els àmbits de la vida de l’època. La major part dels costums, religió i lleis del moment es van substituir pels d’una cultura invasora més avançada

El meu nom és Indaleci, fill de Lagandi i descendent per part de mare d’Amusic, darrer règul de l’Ausetània. He estat servint a l’exèrcit de Roma a tantes campanyes i durant tant de temps que he perdut el compte dels estius passats a la legió. Per la glòria de Roma i la meva pròpia he tastat la sang de rivals en mil batalles vençudes, he saquejat ciutats i he gaudit de la companyia de més dones que les que puc recordar. M’he enriquit tant que amb prou feines el meu or cap a les deu àmfores que ara mateix custodia el meu esclau macedoni a la bodega del vaixell. He passat per totes les posicions com a infant a la legió, evolucionant tant com creixia la meva riquesa, des d’hastati lluitant a primera línia de batalla fins a expert triari armat amb pica ja a les darreres batalles. Tanta riquesa a base de suor i sang ha tingut un preu. Torno a casa amb el cos ple de cicatrius, amb tres dits de menys a la mà esquerra i vuit forats sense dents a la boca. He perdut un germà que va morir als meus braços. Jo mateix vaig haver d’improvisar la seva pira. La guerra de Macedònia ha estat la meva darrera campanya. Allà vaig llogar el vaixell amb capità i timoner i vam salpar camí de la Laietània per gaudir de la riquesa i descansar finalment de tanta violència. El meu periple és a punt de finalitzar. Les aigües del MardelMigdelesTerres es mostren calmades. Som al novè mes de l’any i al mar el dies són agradables però les nits fredes. Durant els matins una boira espessa i densa cobreix la terra ferma de manera que fins al migdia que aquesta s’aixeca no tenim cap mena de referència al mar per saber on realment som. El dia es lleva ensopit. Se suposa que hauríem d’arribar aviat, però no acabem de reeixir. Estic cansat ja del viatge per mar. De sobte el timoner fa un crit alegre assenyalant a proa com alleugerit: –El Mont-Senyal! El veieu? És el Mont-Senyal! Allà a proa! I miro cap a on indica per veure que és el que ell anomena Mont-Senyal. Per damunt del llençol de núvols que embolcalla la terra sobresurten els cims nevats de la meva Muntanya Mare sobre la boira. Es distingeixen clarament el cim agut a l’est i el Turó de l’Home a l’oest. Des de mar són fàcilment identificables. Desconeixia que els navegants utilitzessin la Muntanya Mare d’ausetans i laietans com a guia a la navegació. El capità ordena al timoner virar un xic el vaixell a estribord. La seva intenció és orientar-lo cap al port d’Iluro. La feina és a punt d’acabar i l’espera una bosseta de bons sestercis per quan arribem a port. Miro impacient els cims de la meva Muntanya Mare, o com l’anomenen els navegants el Mont-Senyal, esperançat per la nova vida que m’espera. A Iluro compraré un carro i em dirigiré cap a les meves terres, a la zona dels Garrics, prop de Lauro a la falda de la Muntanya Mare. El meu pla és demolir l’antiga casa i construir una nova vil·la a la manera romana, més moderna i productiva. I per descomptat hi construiré les meves pròpies termes. Comerciants de totes les costes de MardelMigdelesTerres vindrà a la meva vil·la a descansar i, per suposat, a comprar-me el millor vi. VINT-I-DOS SEGLES MÉS TARD Per desgràcia avui, 22 segles més tard de l’imaginat retorn d’Indaleci, desconeixem el nom que els originaris del Vallès o d’Osona donaven al massís del Montseny, ja que el que ha persistit ha estat el que els navegants romans usaven. El mateix ha passat amb la major part de noms propis de persona, perduts durant la romanització. Probablement els pares deixaren de posar els noms als seus fills que representessin el record d’un passat més rústic i endarrerit i optaren per un que s’adaptés més a la cultura dominant, més refinada i avançada. De fet el nom d’Indaleci és un dels pocs noms propis ibers de persona que va sobreviure i que encara s’utilitza. És curiós pensar que aquells noms que ara trobem estranys i complicats eren els habituals dels nostres avantpassats. La romanització va afectar tots els àmbits de la vida de l’època. La major part dels costums, religió i lleis del moment es van substituir pels d’una cultura invasora més avançada. Un exemple de la romanització és visitable a la vil·la romana a Can Terrers a la Garriga, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Està parcialment excavada i es poden visitar les termes i algunes sales. Passejant per sobre els murs es pot imaginar a Indaleci, el protagonista d’aquesta història, passejant orgullós per la seva majestuosa vil·la amb nombrosos pagesos que li cuidaven el bestiar, els camps de cereals, hortalisses i la vinya. A les termes ell compartiria el bany amb comerciants provinents d’arreu de la Mediterrània i amb els qui brindaria pels negocis tancats per vendre’ls el vi de Lauro. A només tres sestercis el modius, tota una ganga pel que era reconegut a la república com el millor vi (el millor dels vins barats per descomptat, no es pensaren aquests laietans que els seus vins foren millors que els refinats vins grecs i italians!).

La romanització va afectar tots els àmbits de la vida de l’època. La major part dels costums, religió i lleis del moment es van substituir pels d’una cultura invasora més avançada

L’origen del nom del Montseny