Osona-Vallès: nous reptes i oportunitats
La geografia que tant ha obsessionat Enric Juliana amb raó ens ha portat fins al present, ens relliga amb el passat i ens ha de projectar al futur. Osona i el Vallès –especialment el Vallès Oriental, com a pas natural de connexió entre aquestes dues comarques i el Barcelonès– estan predestinades a entendre’s. I de fet l’entesa ja existeix, igual que la col·laboració, que tot i ser present encara es pot reforçar en molts àmbits. Les institucions, amb els ajuntaments de Granollers i Vic al capdavant, fa temps que col·laboren en projectes comuns. També ho fan les associacions empresarials, com la Unió Empresarial Intersectorial (UEI) i el Consell Empresarial d’Osona (CEDO) i la Cambra de Comerç de Barcelona, tant al Vallès Oriental com a Osona. Alguns exemples concrets d’aquesta col·laboració són els treballs per al desdoblament de la línia R3 i l’ampliació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) a Granollers.
En un intercanvi de contactes de treball entre aquestes associacions a Osona, els vallesans van poder copsar els èxits de les iniciatives publicoprivades sorgides aigües amunt del Congost. Entre aquestes, destaca la consolidada UVic-UCC; la Fundació Impulsa, una iniciativa totalment privada impulsada per joves empresaris ja present a 10 comarques i dedicada a l’acompanyament i suport econòmic de joves amb bones aptituds en formació professional, i la Fundació Albir, enfocada a no deixar enrere sense aquesta formació cap jove nouvingut però amb problemàtiques més grans.
Iniciatives totes elles eixides fruit de la col·laboració entre el teixit empresarial i les administracions públiques. La singularitat d’Osona, tant per la seva demografia i estructura econòmica com per la seva situació geogràfica respecte a Barcelona, ha afavorit l’aparició d’aquests projectes pioners –igual que va passar amb el desplegament inicial dels Mossos d’Esquadra el 1994–. Aquestes iniciatives s’han de poder implementar, com ja ho fa la UVic-UCC en l’augment de graus universitaris, a un Vallès Oriental que més que dobla en població i gruix econòmic Osona. I en això hi estem tots concernits.
En el passat, la proximitat i millors comunicacions del Vallès amb Barcelona podrien haver actuat com a fre per al desplegament d’estudis universitaris, a diferència del cas de Terrassa o Mataró, que sí que van desenvolupar una oferta pròpia per altres motius. En canvi, la distància i les males comunicacions d’Osona, una C-17 d’abans d’un sol sentit de circulació excepte a l’Ametlla, i una R3 encara deficient, juntament amb la tradició d’estudis medievals a Vic, i amb la força d’aquesta iniciativa privada, van facilitar la creació i consolidació de la UVic, ara estesa per la Catalunya interior i on s’ha de preveure un fort increment al Vallès Oriental.
Amb un creixement demogràfic que ha passat de sis a més de vuit milions d’habitants en només tres dècades, cal anticipar que aquest increment del 33% exigirà un augment d’esforços en àmbits com la sanitat i, especialment, l’educació. Si ara els esforços s’han de centrar en l’educació bàsica, en pocs anys caldrà reforçar també l’oferta universitària i de formació arreu del territori. Les tres institucions esmentades (UVic-UCC, Fundació Impulsa i Fundació Albir) tenen, per tant, un gran recorregut possible també al Vallès Oriental.
Davant el futur que hem d’afrontar, cal aspirar a un model metropolità en què Barcelona, a diferència de Madrid, no acabi fagocitant ni concentrant en si mateixa les potencialitats de les comarques que l’envolten. Aquestes capacitats –culturals, educatives, sanitàries, d’infraestructures i econòmiques– han de poder irradiar-se des del centre metropolità cap al territori, i generar xarxes d’intercanvi equitatives i sostenibles. La geografia marca aquests vectors de connexions. Pel litoral i l’A-7, del Maresme cap a terres gironines i empordaneses. Per la C-17, l’R-3 i el Congost, cap al Vallès Oriental, Osona i el Ripollès. Per la C-16 cap al Vallès Occidental (per cert, millor servit pels Ferrocarrils de la Generalitat) i continuar pel Bages, el Berguedà i la Cerdanya. Després, com ja s’està fent, des de la Catalunya interior ja anirem incrementant les connexions de les respectives corones. Entre els dos Vallès amb l’Anoia i el Maresme. Des d’Osona, amb el Bages, la Garrotxa, la Selva i les comarques gironines, com ja ho fem amb aquest eix geològic natural per on circulen la C-17 i l’R3 i que com dèiem ens ha unit.
Albirem temps d’incrementar els lligams ja establerts, de col·laborar en més iniciatives, de replicar i millorar les reeixides en els àmbits on col·laborem, com a aposta de projecció cap al futur. En això les quatre institucions que representem hi serem.
* Són el president de la Unió Empresarial Intersectorial (UEI) i de la Cambra al Vallès Oriental, la presidenta del Consell Empresarial d’Osona (CEDO) i el president de la Cambra a Osona