Editorial EL 9 NOU | 09:09
Opinió

El futur de qualsevol ciutadà es comença a escriure abans dels 3 anys

Cal un pacte nacional de l’educació infantil?

Manifestació a la Porxada de Granollers contra l'augment de ràtios a les escoles bressol municipals
Manifestació a la Porxada de Granollers contra l’augment de ràtios a les escoles bressol municipals / foto: Griselda Escrigas

Hi ha un rum-rum procedent de les escoles bressol que cal atendre. A Granollers, les preinscripcions han superat de llarg l’oferta: 299 sol·licituds en primera opció per a només 133 places; a Sant Pere de Vilamajor, el ple ha aprovat l’externalització de la llar d’infants municipal amb l’oposició de mestres i famílies; a Santa Eulàlia, el Departament ha concedit duplicar l’oferta d’I3, i fa una setmana uns 200 manifestants a la Porxada exigien més recursos i la baixada de ràtios a les escoles bressol.
Tanta conflictivitat posa en evidència una realitat: la falta de coordinació entre ajuntaments i Generalitat per desplegar amb garanties l’etapa de 0 a 3 anys. La gratuïtat del curs d’I2 aprovada pel govern de Pere Aragonès va ser un gran avenç, però sense finançament ni planificació compartida ni previsió estratègica només està servint per tensionar un sistema fràgil. S’han creat expectatives socials, amb tota la legitimitat, que després xoquen amb la realitat de manca de places, espais inadequats o ràtios insostenibles d’infants per aula.

Amb governs de la Generalitat sense majoria, com l’actual del PSC o l’anterior d’ERC, l’única sortida possible és buscar consensos. I això pot ser en forma de pressupost nou, que inclogui invertir més en aquesta etapa, o bé en forma de Pacte Nacional per l’Educació Infantil, un acord amb el màxim possible de forces al Parlament que fixi indicadors de qualitat, un calendari d’ampliació de places i condicions laborals dignes a les plantilles de les escoles bressol; un acord transversal que engresqui ajuntaments, Generalitat, agents socials, famílies i professionals del sector. Cal interioritzar que l’educació dels infants de 0 a 3 anys és un dret que cal garantir, i això voldrà dir més diners públics.

Ningú no qüestiona el gran pas que ha significat el reconeixement de l’etapa 0-3. Ara li tocaria a la política fer-ne un altre. Amb convenciment, amb generositat, amb visió de país. Perquè el futur d’un ciutadà es comença a escriure abans dels 3 anys, i el que es faci o es deixi de fer avui marcarà com s’endrecen les generacions del futur.