Darrera de la pista dels tres xampanys elaborats al Vallès Oriental

Reposada sobretaula en un dels bons restaurants que hi ha repartits per la geografia de la nostra comarca, compartint tovalles amb l’amic i periodista Karles Torra, que –mira si en fa d’anys– va adoptar al seu nom la consonant K, aleshores una consigna radical de factura revolucionària i que, ara, amb l’abús que se’n fa als SMS i als whatsapps l’hi han posat de rabiosa actualitat. Al Karles això no li fa ni fred ni calor, que és un veterà al qual els anys han tornat més savi i, sense necessitat de fer-se veure, ha rubricat –amb K, que no amb C– encertades crítiques musicals i articles de jazz i de rock en diaris i publicacions especialitzades. Vam brindar pel nostre retrobament, que feia temps que no ens veiem, i quina millor manera de fer-ho que amb un bon cava. El maître, que li coneix els gustos, va servir-nos una ampolla d’un notable brut i el Karles em va explicar que el nom de la marca significa ‘petit tros de vinya’, que prové del mot francès parxet. “Com que aquesta cava resta inscrita a la denominació d’origen Alella, per osmosi l’hem d’acollir com el nostre cava del Vallès Oriental.” Es veu que el celler ja elaborava vins des del segle XVIII i que la producció de xampany va començar el 1920, a partir de l’autòctona pansa blanca, altrament dita xarel·lo. La conversa em va convidar a endinsar-me als orígens de les indústries del xampany que antigament hi van haver a casa nostra, al Vallès. Li dèiem xampany perquè provenia de la comarca francesa de la Xampanya i no n’hi vam dir cava fins el 1972, quan ens hi vam veure obligats. El xampany –tothom ho sap– és un vi escumós criat en cava obtingut de diverses varietats de raïm: xarel·lo, macabeu, parellada, monestrell, trepat, etc. El vi s’ha de deixar reposar en una cava soterrània amb les condicions adequades de temperatura; girar les ampolles de tant en tant; decantar-les i desgorjar-les –feines que requereixen una mestria delicada i que s’han de fer sense presses– i, després d’uns anys en què es van produint les reaccions dels àcids sobre els alcohols, en destapar l’ampolla es produirà una efervescència natural gràcies al seu contingut en diòxid de carboni dissolt i en estat de sobresaturació. EL XAMPANY MONTBUYEl primer dels industrials que s’hi va dedicar va ser el santfeliuenc Albert Rosàs Macià, nascut el 1875. Rosàs havia estat membre de l’Ateneu Feliuà que es va fundar el 1908 des del Cafè de Can Vidal, on hi feien tertúlia els Ullar, Fonoll, Villar, Permanyer i ell mateix. El 1917 en Rosàs se’n va anar a viure a Granollers, on es va integrar de ple: formava part d’entitats agràries i col·laborava amb el diari Gent d’Ara, escrivint articles sobre l’agricultura i les collites. Com que havia heretat diverses finques a la comarca [el mas Coch, a Lliçà d’Amunt; el mas Sabater, a Canovelles, i els masos Ragasol, Roure i Rosàs, a Santa Eulàlia de Ronçana], juntament amb el seu cosí Manuel Ferrer i inicialment per a consum propi, el 1909 van començar a elaborar vins escumosos. Sota el mas de Can Rosàs i excavat al sauló, hi van fer un celler semicircular, d’uns 60 metres de llarg per tres d’ample. Amb aquestes mides van obtenir una capacitat per a 4.000 ampolles, així que ben aviat van demanar l’assessorament del seu amic Manuel Raventós Domènech, de Sant Sadurní d’Anoia, i l’any 1920 van començar a comercialitzar l’escumós amb el nom de Xampany Montbuy. La casa Picarol, un establiment de begudes avui dia desaparegut que hi havia a la plaça Maluquer de Granollers, en va fer la distribució. Albert Rosàs va ser nomenat alcalde de Granollers el 1930, inscrit a les files de la Lliga. I el 1936, en esclatar la Guerra Civil, el Xampany Montbuy va plegar veles. En Rosàs i la seva família es van traslladar a Sant Cugat del Vallès, doncs la seva dona, Montserrat Majó, era filla de Valldoreix. L’any 1945 Rosàs va ser nomenat alcalde de Sant Cugat. EL XAMPANY VILARROSAL El 1927, en Joan Sans, de Parets, ajudat per la seva família va fundar unes caves que van anomenar Xampany Vilarrosal a Mollet del Vallès i que van tenir continuïtat gràcies al seu fill Josep, delegat de la Unió de Vinyataires de Catalunya, però que es van tancar en plena Guerra Civil, quan Josep Sans Rossell va morir assassinat. Arxiu Històric Municipal de Mollet EL XAMPANY GOMÀ Pel que fa a Ramon Gomà Padullés provenia de la comarca del Pla d’Urgell i era un negociant tastaolletes. Havia comerciat amb el sucre, les conserves de tomàquet, el vi gasat i, fins i tot, era amo d’un cabaret, que com el de Montmartre també es deia El Gat negre. Casat amb una argentina, Rosa Murnó, quan aquesta va heretar els hi va caure una bona esllavissada de diners, dels quals Gomà de seguida en va disposar per fer inversions. L’any 1940, l’emprenedor va llogar les antigues caves del Xampany Vilarrosal a Mollet i hi va continuar amb el negoci del xampany, que donava feina en els seus inicis a 18 persones. Al cap de quatre anys va crear la societat Gomà, SA, i com que el negoci anava bé i la cava Vilarrosal se li havia fet petita, va comprar uns terrenys a l’actual carrer Castelao de Mollet, on hi fundaria les caves Xampany Gomà. La cava Vilarrosal la continuaria fent servir com a magatzem. Les noves caves tenien un recorregut de dos quilòmetres i l’edifici imponent, de cinc plantes, va ser dissenyat per l’enginyer Francesc Vilagut, obres que van ser inaugurades l’any 1947. Gomà, SA, va arribar a tenir una plantilla formada per 35 dones i 33 homes i feien cinc tipus de caves que anaven des de el dolç fins al brut. Es proveïen de raïm de Mollet, Martorelles i Sant Fost. Una caixa de 12 ampolles costava 6,25 pessetes [0,03 euros] i es distribuïa arreu de Catalunya amb els camions de la pròpia empresa i per tren al País Basc, Galícia, Aragó, Castella… L’any 1964, quan del Xampany Gomà encara se’n feia publicitat a la Televisión Española i ja s’havia fet càrrec de l’empresa el fill Raül Gomà, diverses fallides en altres inversions que tenien –com és el cas del cotó–; una manca de planificació i una inadequada orientació comercial; deutes de joc i tot un cúmul de circumstàncies desfavorables van fer trontollar l’empresa. A la desesperada, per tal de tapar forats, es va començar a vendre xampany a tot drap, un xampany tret de la cava abans que madurés del tot, així que els van ser retornades grans partides per la seva qualitat pèssima. Raül Gomà moriria en un accident automobilístic, havent-se venut abans la cava a una empresa xampanyera del Penedès. Actualment, l’edifici de Can Gomà és de propietat municipal, i hi té ubicada la seva seu el Teatre i l’Escola de Música i Dansa de Mollet del Vallès.

Darrera de la pista dels tres xampanys elaborats al Vallès Oriental

Pansa blanca