Pocs cops parlem de l'essencial: per què i per a què eduquem? Per què i per a què volem ser educats?

No sé parlar de gairebé res més que no sigui d’educació. Sigui quina sigui la temàtica que s’enceta en una conversa se me’n va el pensament a l’educació. Soc de les que en faria conversa d’ascensor! Em passa just a l’inrevés que als polítics en campanya electoral, ells i elles solen parlar de tot i s’obliden d’allò fonamental, de l’educació. Parlem del català a l’escola, de la imposició dels tribunals, de tants per cent d’una llengua o de l’altra. Parlem del calendari escolar, que si una setmana més o una setmana menys, de la jornada intensiva o la jornada partida, de si beneficia uns, els docents, i perjudica els altres, els infants. Parlem de la feina dels docents i d’autoritats educatives, de les hores lectives que volen reconegudes i pagades uns i de les que els altres no tenen cap intenció de reconèixer i pagar. Parlem d’escola concertada o d’escola pública, de greuges comparatius entre els docents d’un model o l’altre; es diu d’unes que són esperits lliures que no serveixen el bé comú i de les altres que són l’única possibilitat de disposar d’un model socialment inclusiu i d’equitat. Parlem de currículum i li posem qualificatius: excessiu, descontextualitzat, obsolet, memorístic, flexible, comú i un interminable etcètera. Parlem de docents, de plantilles, d’interinatge, de promoció, de meritocràcia i també de la seva vàlua com a professional, de la seva insuficient formació inicial o de la urgència que es formin de manera permanent. Parlem d’inversió en educació, de qualitat educativa, de fracàs i abandonament escolar. Parlem de resultats acadèmics, de talent que s’aprofita, de talent que es perd i de talent que fuig del país. En fi, parlem d’una constel·lació de qüestions vinculades a l’educació, però en realitat no parlem gairebé mai d’educació. Ens costa arribar al moll de l’os, al nucli, i pocs cops parlem de l’essencial: per què i per a què eduquem? Per què i per a què volem ser educats? Ui, diuen alguns, això és fer filosofia! I per no filosofar evitem pensar sobre allò que significa per a tota societat educar i educar-se. Així que no parlem de l’autèntic valor de l’educació i de tant no parlar-ne li anem traient valor. No oblidem que l’educació és essencial perquè ens fa humans, carregats de maldat o de bondat, però humans. Clar que aleshores seguirem filosofant i ens haurem de preguntar, quina mena d’humans volem ser? Val més no parlar-ne.

Pocs cops parlem de l'essencial: per què i per a què eduquem? Per què i per a què volem ser educats?

Parlar d’educació