A la Pasqua li escau la paraula “novetat”, en el sentit d’una visita inesperada. És obrir-se a l’altre com si fos algú nou

Pasqua és la festa religiosa més assenyalada del calendari. Dura 50 dies, fins a Pentecosta –que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols i l’inici de la seva l’evangelització– o com se la coneix popularment, la Pasqua Florida. Els primers cristians celebraven la resurrecció de Jesús el mateix dia que la Pasqua jueva, fins que l’any 325 van separar-se ambdues festes tot mantenint el caràcter mòbil de la diada. Això fa que altres festes, com la de l’Ascensió, se celebri 40 dies després del diumenge de Pasqua. La Pasqua s’associa a primavera i, per tant, amb flors, temps agradable, dies més llargs… Però no a tot arreu és així: a altres latituds és tardor… Hauríem de fer un exercici i preguntar-nos: si traiem aquests elements, què ens quedaria? Per fer-lo ens pot ajudar el refranyer popular: “Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral”, “per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val” o “per Pasqua, carn de corder; i per Nadal, de galliner”… Els dolços d’aquesta festa –els ous i la mona– també són presents: “Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons”, “ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca”. En el fons s’associen a Pasqua tot de connotacions positives, i es diu allò d’“estar content com unes pasqües”, o que “és dolç com les coques de Pasqua”. També es pot “fer la pasqua” a algú: fer festa, alegrar a l’altra. Jo penso que sigui tardor o sigui primavera, faci fred o faci calor, si se li escau una paraula és “novetat”, en el sentit d’una visita inesperada (o, millor encara, molt esperada!) d’algú o d’alguns que sempre hi són però els veiem com a nous: la família, els amics, Déu... És obrir-se a l’altre com si fos algú nou per a tu. Aquest diumenge a la ciutat de Granollers ha començat el que diem la “Visita pastoral” del bisbe. Ahir diumenge a Sant Esteve, amb un bon grup que es confirmava i amb la recuperació d’una capella lateral, traient-li la pintura, el guix, etc. i deixant-la a obra vista. M’ha fet pensar en la Pasqua com a novetat inesperada: el senyor bisbe ha vingut en altres ocasions, però aquesta visita de diumenge ha estat com un nou inici; els confirmats són els mateixos joves i adults de fa uns dies, però han rebut quelcom nou; la capella ja hi era, però hem descobert una visió nova i una funció… I si fem el mateix amb els que tenim a prop, amb els qui ja tenim encasellats... i amb nosaltres mateixos? Bona Pasqua!

A la Pasqua li escau la paraula “novetat”, en el sentit d’una visita inesperada. És obrir-se a l’altre com si fos algú nou

Pasqua i una visita inesperada