Passaport
Estic enamoradíssima de la idea del Passaport Covid. Però molt, molt. De les paraules i tot, de com sonen. D’on em porten. És com si amb aquesta idea que s’implementa a partir de l’1 de juliol, l’estiu hagués pujat dues o tres talles de cop i s’hagués posat guapo, de bon veure, refet.
Des que em van vacunar que sento que m’han inoculat una mena d’eufòria que em fa pensar que Europa m’espera aquest estiu –a mi i a tots– i que s’ha acabat patir per horaris, mascaretes, contactar amb la gent o brindar. Que tenim tots a tocar recuperar aquella normalitat que ja no recordem del tot però que no hem pogut oblidar. Una normalitat que allunya la por, que la fa transparent, que l’empetiteix i la ridiculitza. Viure sense por és més viure.
Aquella por que hem passat tots, no ens enganyem. A contagiar, a ser contagiats, a la mort, al dolor, a la no-activitat, a la no-abraçada, a un cert silenci, a un cert buit a la vida i a les agendes, a tenir els motors aturats. No la suporto, aquesta sensació, i recordo moments molt tristos durant aquests mesos que ara em semblen això: moments que han passat. Ja està, adeu, un segell en un passaport, poc més.
La comunitat científica ha aconseguit una vacuna per a la pandèmia en un temps rècord i poder-la sentir entrant dins meu em va semblar un regalàs de la vida. Cap símptoma, per cert, després, només un petit mal on em van punxar i una alenada fortíssima de tranquil·litat, d’esperança.
Ara m’agrada seguir les notícies que porten l’etiqueta Covid. M’agraden perquè m’alegren, perquè m’omplen de ganes de fer coses i d’activitats, l’agenda. Zero morts, contagis caient en picat, percentatges de població vacunada, qui sap si els fills vacunats abans de començar el curs… Alegries, una darrere l’altra, que no sabíem que ens calien tant. Recuperar les petites coses, les de sempre. Recuperar l’aigua a les fonts, les festes d’aniversari, les abraçades perquè sí i els somriures, ara amagats perennement sota la mascareta. Recuperar la por de les coses que ens feien por abans i recuperar –també– els viatges. Com he enyorat viatjar. Com m’enamora la idea del passaport. Que n’estic, de contenta, amb la vacuna. Que bé, estar bé. De tant en tant.