Per un país descentralitzat i equilibrat cal 'mimar' proves emblemàtiques com la Mitja

Milers d’atletes han tornat a trepitjar els carrers, les places i les carreteres de Granollers, les Franqueses i la Garriga amb la darrera Mitja. Milers d’acompanyats i aficionats han animat els corredors a peu de carrer i han destil·lat il·lusió. Centenars i centenars de voluntaris de l’Associació La Mitja, tècnics dels Ajuntaments i agents dels cossos de policia, Protecció Civil o Creu Roja, entre d’altres, han aportat el seu granet de sorra perquè tothom, públic i corredors, gaudís d’una de les millors curses de l’Estat espanyol. La Mitja és un esdeveniment que transcendeix les seves arrels esportives. És clar que són importants les marques i els guanyadors; és clar que és clau el nombre de participants i que hi dedica l’espai que toca a la competitivitat i al “citius, altius, fortius” (‘més ràpid, més alt, més fort’), el lema olímpic del baró Pierre de Coubertin a la inauguració dels primers Jocs Olímpics moderns. Però la Mitja va una mica més enllà, sempre ha volgut anar una mica més enllà. És una prova amenitzada amb instrumentistes de les escoles de música; és un repte que té cura pels que mai no s’havien imaginat córrer aquesta distància i que els prepara per superar-la; és una celebració que té sensibilitat per l’art i pels artistes, que estima els infants i la cultura popular, que busca fons per a objectius solidaris i d’integració. En definitiva, és una festa que s’ha convertit amb tenacitat i molts encerts en patrimoni immaterial del Vallès Oriental i de Catalunya. Amb cert risc de caure en el sentimentalisme, es pot dir que la Mitja ha arribat al cor de milers de vallesans, els que corren i els que s’ho miren, els qui hi treballen i els qui en gaudeixen. Per això, per aquest patrimoni immaterial, cal estar molt atents als efectes col·laterals que li provoquen altres curses professionals i professionalitzades de Barcelona. Organitzar corredors pot ser un negoci lícit, però per fer-ho cal la complicitat de molts recursos públics. No té cap sentit, doncs, que Barcelona vulgui menjar-s’ho tot i modifiqui el calendari de les seves curses sense tenir en compte la Mitja. Per aconseguir un país descentralitzat i equilibrat també cal mimar les seves proves més emblemàtiques. I el cas és que la Mitja ja fa uns anys que ha superat la trentena.

Per un país descentralitzat i equilibrat cal 'mimar' proves emblemàtiques com la Mitja

Patrimoni immaterial de la comarca i el país