Peatges per millorar la mobilitat del país
Aquest passat 1 de setembre va caducar la concessió de quatre vies d’alta capacitat a Catalunya: la C-32, la C-33, l’AP7 i l’AP2. Feia anys que s’anava reclamant la fi del sobrepagament d’aquestes infraestructures per al benefici privat. El sorprenent és que ha arribat aquest moment sense que els governs espanyol i català hagin posat en funcionament un sistema alternatiu que, a més a més, fos just i sostenible. La idea que s’està transmetent és la de la gratuïtat, sense explicar clarament que serà el conjunt de la societat qui assumirà el cost de 42 milions d’euros que costarà el manteniment de les infraestructures a través dels impostos que tots paguem, tinguem o no tinguem cotxe.
L’enfocament que es fa de la supressió suposa un inacceptable efecte crida a l’ús del transport privat, amb una clara i inevitable afectació a la congestió –aquests darrers caps de setmana s’ha començat a notar– i nivells elevats de contaminació dels accessos a les ciutats. Aquest efecte també indueix a la reducció d’un transport públic que precisament necessita incrementar el seu servei i el seu ús. Per tant, els costos de manteniment de les actuals autopistes seran també assumits pels usuaris del transport públic.
Tot plegat acredita una manca de criteri i de responsabilitat pública cap a la política de mobilitat que necessita el país. Des de la PTP considerem la xarxa de mobilitat de Catalunya com un sistema interrelacionat, i per això creiem que cal focalitzar els recursos públics en aquells models més sostenibles. El transport públic és sempre el mode més accessible per a totes les classes socials, tenint en compte que la compra i el manteniment d’un cotxe és una barrera per a les classes més desfavorides o per col·lectius com els joves, les persones migrades o la gent gran.
AQUESTS MILIONS AL TRANSPORT PÚBLIC
Des de la PTP entenem que els 42 milions d’euros que costaran els manteniments s’haurien de destinar a iniciatives relacionades amb la mobilitat sostenible. S’hauria de fixar un peatge tou públic, el pagament per ús, ajustat als costos. Segons els càlculs realitzats per la PTP, el cost per vehicle podria ser molt inferior als peatges fins ara vigents, i el situaríem entre un 10% i un 30% de l’actual. Així, els 42 milions anuals podrien destinar-se a les infraestructures i/o serveis de transport públic que caldria potenciar als corredors alliberats de peatges. O sigui, dos trens més per sentit a les línies de rodalies R13, R14, R15 i R16 (24 milions), un nova línia R80 amb 15 trens per sentit entre Tarragona i Girona per la UAB (24 milions), la millora de freqüència de l’autobús entre Mollet i Barcelona (0,25 milions), allargar els quatre trens que acaben a la Garriga fins a Vic (0,75 milions), duplicar la freqüència entre Mataró i Barcelona amb autobús (2 milions) o més freqüència a l’R1 durant els caps de setmana (3 milions).
Per tot això, des de la PTP continuarem reclamant un model de pagament per ús de les infraestructures viàries a càrrec dels vehicles privats, que permeti l’alliberament de recursos i eventualment el finançament creuat, que es puguin dedicar a la millora del transport públic i de la mobilitat sostenible. Creiem que és important, a més a més, que les millores del transport públic es relacionin amb els corredors afectats.
En resum: cal un model de peatge tou que serveixi per millorar la mobilitat del país de manera justa i sostenible.