La presidència en suspens al fangar polític espanyol
El president Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda política fins dilluns perquè vol reflexionar sobre la seva continuïtat al govern espanyol. En una carta a la ciutadania, el polític socialista alerta que l’ha destarotat que un jutjat de Madrid hagi obert diligències contra la seva dona, Begoña Gómez. El fosc sindicat ultradretà Manos Limpias l’acusa de tràfic d’influències i corrupció als negocis amb retalls de premsa de mitjans igualment ultradretans. Després d’insistir que aquesta bola de neu judicial va començar a rodar empesa pel PP de Feijóo i la Vox d’Abascal, Sánchez reclama rumiar tot plegat.
El temps mort que ha demanat Sánchez és inèdit. Això no treu, però, que tampoc no hi ha gaires referents a les democràcies occidentals del fangar en què s’ha convertit la política espanyola els darrers anys, un vesper en què el soroll baladrer és eixordador i la recerca de consensos s’ha tornat una utopia; un xipoll en què es judicialitza la política amb una frivolitat rancuniosa i es polititza la justícia amb un desvergonyiment intolerable. A l’Estat espanyol, sembla que tot s’hi valgui per empotingar un sondeig, per quadrar un titular cridaner o per fer saltar un trending topic. Ho saben de primera mà els independentistes catalans, els sobiranistes bascos i gallecs, la gent de les esquerres alternatives i els socialistes que encapçala Sánchez. A una banda de la màquina de fang hi ha la dreta i la ultradreta; a l’altra, la resta de sensibilitats. El cas de Mònica Oltra, obligada a dimitir de la Generalitat valenciana per un afer judicial que va quedar en no-res al cap del temps, és paradigmàtic per il·luminar el temps mort demanat per Sánchez.
Aquest dilluns, el president espanyol haurà triar entre la continuïtat com si res, la moció de confiança, la renúncia al càrrec o la convocatòria d’eleccions. Tant de bo que el terrabastall aconsegueixi asserenar una mica els ànims i rebaixar la tensió política. I cal que en preguin bona nota la dreta i la ultradreta sociològica. Si no ho fan, la ciutadania hauria d’acabar per respondre a les urnes contra els que es rebolquen en el fang.