En cada violació se'ns allunya la possibilitat de ser millors, d'aprendre a viure junts sense ferir-nos

No volia escriure sobre fets que s’escapen al que vull que sigui aquesta columna però, mentre escrivia sobre el respecte que devem a les persones, als animals i a les coses del món, el pensament em fugia reiteradament cap l’Álex, el nen de Lardero assassinat fa poc més d’una setmana. L’Álex va passar, en pocs minuts, de la vitalitat, la gresca, el joc i la joia infantil a ser un cos inert i sense vida entre les mans del seu botxí i em feia mal no dir-ne res en un espai que només omplo perquè desitjo servir algun infant i algun adolescent. No és fàcil imaginar el dolor que senten pares, avis i altres familiars per aquesta atroç pèrdua. L’assassí, sigui qui sigui, deixa un regueró de víctimes secundàries perquè familiars, amics i companys estan en estat de xoc i no els serà gens fàcil refer-se’n. Cada mort és dolorosa, però si arriba de manera cruel i bàrbara i la víctima és un infant tot és més amarg i despietat. En aquests casos no es mata, només, aquell infant, es mata la innocència. En la mort de l’Álex, en la violació de la noia d’Igualada o en qualsevol altra mort o violació tots hi perdem. En cada violació se’ns allunya la possibilitat de ser millors, d’aprendre a viure junts sense ferir-nos. En cada mort, en cada violació, tots, molt més els més propers a la víctima, hi perdem fragments d’innocència, l’essència positiva d’humanitat que portem cadascú. No és estrany que el primer rampell pugui ser assassinar l’assassí, imposant justícia retributiva, la Llei del talió, ull per ull, vida per vida. És fàcil que ens surti l’odi i això és el que no podem deixar que passi. Gairebé tots som capaços d’estimar i d’odiar amb la mateixa intensitat. Si volem mantenir el mal a ratlla cal saber que en el moment que algú de nosaltres comet un acte de violència està fent, amb el seu acte, un món més violent. Quan un assassí mata no només talla en sec una vida, la de la víctima, sinó que també devalua tota vida humana i fa que, al món, la vida sigui més efímera i més barata. L’assassinat de l’Álex, la violació de la noia d’Igualada són violacions de la innocència. Cap dels companys de l’Álex posseirà mai més la mirada neta, d’infant, sobre les coses del món adult com la que tenien fins el moment de l’assassinat. La innocència violada, la innocència perduda no es recupera. Ara tenim repte de saber què hem de fer perquè aquest sigui el darrer assassinat, aquesta la darrera violació.

En cada violació se'ns allunya la possibilitat de ser millors, d'aprendre a viure junts sense ferir-nos

Per a tu, LleïrViolar la innocència