Per dir el que diuen els altres, ja hi ha els altres

Dilluns 22 d’abril de 2019 Tarda La Trobada Comarcal d’Autors a la Porxada de Granollers és una bona oportunitat per fer xarxa i compartir experiències. Miro el cartell, en som més d’una cinquantena. He estat en una taula amb l’Ariadna Herrero, el Jordi Sedó, la Gemma Minguillón... La poetessa Núria Pujolàs ha conduït l’acte amb naturalitat i dinamisme, fent malabars amb el temps perquè no s’allargués fins al vespre. Entre les novetats publicades enguany hi ha una gamma àmplia de gèneres i temàtiques. I em ve al cap aquella frase que vaig sentir a Manuel Cuyàs: “Per dir el que diuen els altres, ja hi ha els altres”, i que subscric totalment. Aprendre a escriure és una cursa de fons, cal esforç, paciència i fortalesa psicològica. Cal llegir i escriure molt. I cal saber trobar la teva veu, el teu estil propi, i això és realment difícil. Salvant les distàncies, com deia Johan Cruyff: “Tenir un estil propi val més que guanyar un títol.” Encara que l’estil vagi evolucionant, com també ho fem nosaltres, crear la teva manera de dir, de ser, penso que és molt important i és el que et fa diferent dels altres, genuí, i que, amb el temps, fidelitza els lectors. Dimarts 23 d’abril de 2019 Nit Crec que no exagero si dic que ha estat el millor Sant Jordi que he viscut. Què més puc demanar? Dues novel·les acabades de publicar i l’oportunitat d’estar a prop dels lectors. Aquest matí queien quatre espurnes mal comptades, però alguna cosa em deia que no plouria. He baixat en tren fins a passeig de Gràcia i he fet una passejadeta fins al Palau de la Virreina, a la Rambla, on hi havia l’esmorzar de l’Ajuntament de Barcelona. He sigut molt feliç compartint una estona amb escriptors que admiro i estimo com la Maria Carme Roca, l’Anna Maria Villalonga, la Coia Valls, el Xulio Ricardo Trigo, la Maria Nunes... I d’altres que fa poc que conec, com la Marta Silvestre, i que de mica en mica van esdevenint importants companys de viatge. També ha estat el moment de conèixer gent nova com l’Enriqueta Moix o l’Andreu Gonzàlez. Després, una estona a la parada de l’FNAC de plaça Catalunya, per marxar cap a passeig de Gràcia 32, a la parada de l’Editorial Gregal, amb tota la gent d’aquesta gran família. Allà, he coincidit amb la poetessa Marta Pérez, ens hem intercanviat el llibre i Gànsters, ploma i vaudeville cap a casa, una altra captura del dia d’avui, a més d’Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols, Purgatori de David Martí (Premi Crims de Tinta 2019) i Els àngels em miren de Marc Pastor. El més emocionant, però, ha estat la quantitat d’amics, coneguts i amics virtuals amb què he pogut coincidir i compartir uns minuts, una abraçada, una dedicatòria, quatre paraules... peces d’un mosaic que han fet d’aquesta diada una festa única. Encara he pogut fer una escapadeta i pujar amb el Ramon Gasch fins a l’Hotel Condes de Barcelona, on estàvem convidats al dinar del Grup 62. He fet una copeta de vi blanc, hem reposat una mica i hem continuat. A la tarda tots dos ens havíem compromès a fer poble. Primer he anat a Sant Antoni de Vilamajor i, després, a Sant Pere de Vilamajor. I acabo el dia feliç d’haver signat tant, emocionada per haver signat més d’un exemplar de la meva primera novel·la Confidències d’una reina, però, sobretot, feliç per tanta estimació rebuda. Divendres 26 d’abril de 2019 Nit Aquest vespre el Grup Indòmit Teatre ha celebrat el lliurament de premis del IV Concurs de Relats Ricard Pujolràs amb una posada en escena ben original i ben tramada. Els actors simulaven ser participants d’una escape room i, a partir d’aquí, han fet les lectures dramatitzades dels finalistes i el guanyador. És un honor haver format part del jurat de totes quatre convocatòries. Els relats giraven entorn del suggerent tema de les llegendes urbanes. Hi ha hagut una gran participació i la tria no ha estat gens senzilla, ja que hi havia molts relats d’una qualitat indiscutible. Dissabte 27 d’abril de 2019 Nit Si teniu oportunitat, aneu a veure l’exposició fotogràfica de l’Enric Planas “La Calma del Montseny” a La Mongia, Centre d’Informació de Vilamajor. Sentireu com el vent del pla de la Calma us frega la pell, us enamorareu de les postes de sol, caminareu entre les runes de masies i ermites... i us rendireu incondicionalment a la bellesa, deixant que aquest gran artista sigui els vostres ulls i us guiï per aquest paisatge, tan proper i desconegut a la vegada.