Sobretot, però, us volem animar aquests dies a fer servir el català sense vergonya. Sigueu bocamolls, xerraires, llenguallargues, parlaires. Esmoleu la llengua! Tingueu-la ben llarga

Aquesta festa major, els Llenguts de la Colla dels Blancs hem vingut a jugar! I per a això, a més de l’Estirada de llengua d’aquest dissabte, us hem convidat a un joc nou: el Festa-Mots, per a entretenir-vos durant tota la festa! Uns mots encreuats diaris per recrear-nos amb la llengua cada dia de festa. Per això, us estem proposant el repte de resoldre un joc de paraules creuades amb alguns dels termes que conviuen amb nosaltres enmig del batibull dels carrers. El joc es pot trobar per a les xarxes socials dels Llenguts i al web de la Colla dels Blancs: https://blancs.cat/festa-mots/ L’objectiu és ben simple: jugar amb les paraules mentre practiqueu el català. I amb el Festa-Mots granollerí, us volem animar que us divertiu, us esplaieu i us recreeu amb la llengua catalana a totes hores i tant com pugueu! Sobretot, però, us volem animar aquests dies a fer servir el català sense vergonya. Sigueu bocamolls, xerraires, llenguallargues, parlaires. Esmoleu la llengua! Tingueu-la ben llarga, i no us la mossegueu! Feu llengots, feu petons amb llengua, llepeu-vos! I no tingueu por d’equivocar-vos: proveu mots nous; reciteu poemes, canteu cançons, llegiu contes en veu alta, expliqueu acudits, per dolents que us pugin semblar, i històries tan inversemblants com us vingui de gust; feu jocs de paraules; recupereu expressions de les que recordeu que deien els avis, i exploreu les que diuen els nets i que no entenem de cap manera! Amotineu-vos!! Sigueu desvergonyits. És festa gran, i tot s’hi val! Això sí, feu-ho sempre en català, amb tothom i a tot arreu! Estirada de llengua de la festa major de Granollers / Toni Torrillas Sobretot, per consciència: si no ho fem nosaltres, qui parlarà català? Però també per, almenys, tres motius més: Primer, per curiositat, perquè descobrireu que el català és molt més ric, divers, variat i interessant del que us pensàveu. Si us deixeu anar i no us encotilleu, veureu com creix en paraules que no coneixíeu, en expressions, en possibilitats de dir les coses com us vingui de gust. Amb reminiscències de mots del passat, però amb termes ben nous, acollits de moltes altres llengües, i que el català va assumint com a pròpies. Segon, per educació: dirigint-vos a tothom en català en tot moment, ajudem a fer que l’aprenguin. És ben senzill: com qualsevol aprenentatge, només s’aprèn practicant, i nosaltres ho podem fer fàcil –i gratis!– amb tothom! No fa tants anys –el segle passat–, se’ns explicava que era de “bona educació” parlar en castellà als que venien de fora. Ara ja sabem que en realitat no era més que un elogi de la ignorància, del qual en veiem els pèssims resultats. No parlant-los en català, els impedim de formar part de la nostra comunitat. Cert que requereix un esforç, però amb una recompensa ben positiva. Ens omplim la boca de ser ciutat educadora, doncs portem-ho a la pràctica! El tercer motiu és per dignitat. Quan parlem a un conciutadà nostre en castellà perquè pensem “que és de fora” hi ha una mirada subtil de condescendència: “ell, pobret, no en sap prou i l’hem d’ajudar parlant-lo en castellà”, perquè se’l veu com a inferior. En realitat, però, moltes vegades és a l’inrevés: normalment, són gent que parlen llengües ben diverses i més complexes que la nostra; quítxua, aimara, wòlof, mandinga, xinès, urdú, amaziga... Ep, i sovint en parlen moltes més que nosaltres! Sobretot, però, són conveïns que fan esforços per sentir-se un granollerí més! Molts fa temps que viuen a Granollers, on han nascut els seus fills, que van a escola amb els nostres. I això encara és pitjor quan ho fem perquè intuïm un tret físic, unes faccions en l’aparença o el rostre: “Com que et veig de fora, et parlo en castellà!” No ho fem conscientment, però dirigir-nos en castellà a algú perquè té aparença de ser de fora és un clar gest de micro-racisme. Tot això ho podem erradicar. I el millor gest que podem fer perquè se sentin un més de nosaltres, sempre serà adreçar-nos-hi en català. Resumint, durant la festa major, amb tothom i a tot arreu, parlem-nos en català!

Sobretot, però, us volem animar aquests dies a fer servir el català sense vergonya. Sigueu bocamolls, xerraires, llenguallargues, parlaires. Esmoleu la llengua! Tingueu-la ben llarga

Per festa major, siguem Llenguts!