Per què cal celebrar el Dia de l’Orgull LGBTI+?
Arreu del món se celebrarà aquest 28 de juny el Dia Internacional de l’Alliberament LGBTI+, també conegut com a Dia de l’Orgull Gai. La commemoració va aconseguint transcendir la data concreta i, a la Porxada aquest divendres passat, centenars de persones van assistir a la primera Gragrace Granollers, una exhibició amb 12 dragqueens i dragkings professionals provinents d’arreu de l’Estat. La Gragrace, que en la seva estrena s’ha inclòs a la programació de l’Open Night de Gran Centre, buscava “una explosió de diversitat, festivitat i respecte” de les diferents identitats sexuals i de gènere, en paraules dels seus organitzadors, l’entitat vallesana Trenquem Armaris.
Té sentit la celebració de l’orgull gai en un país en què per llei no es persegueix ni es discrimina ningú per la seva condició sexual, en què són legals els matrimonis entre persones del mateix sexe o en què està assegurat el dret d’adopció d’infants? Té sentit que les persones LGBTI+ prenguin el carrer per autoafirmar-se en un estat amb una de les legislacions més avançades en el reconeixement de la diversitat, juntament amb els Països Baixos i Suècia? Malauradament, la resposta és que sí, que cal. I molt. Els avenços en la legislació –sovint amb penes i treballs al Parlament o el Congrés i amb una oposició furibunda– no han aconseguit esborrar ni la discriminació laboral ni les agressions homòfobes, per esmentar només dos fets. És clar que hi ha uns nivells mínims de tolerància, però encara s’ha de recórrer camí per superar la dicotomia perversa dels tolerants i els tolerats. És a dir, el moment en què totes les parts de la societat es reconeixen com a iguals, independentment de com expressin la seva identitat.
El Gragrace Granollers podrà ser titllat de frívol, escandalós o superficial. En realitat, es tracta d’una cosa molt seriosa. És un crit contra els qui assetgen parelles del mateix sexe perquè van agafades de la mà pel carrer, contra els qui insulten dues dones o dos homes perquè es fan un petó en públic, contra els que arronsen el nas quan per a una feina entrevisten una persona transsexual. Encara ara, a casa nostra, estimar algú del mateix sexe pot significar perdre la vida a mans dels homòfobs. Cal, doncs, continuar reivindicant l’orgull LGBTI+.