Educar i educar-se és un procés permanent al llarg de tota la vida

Solem estar insatisfets de l’educació rebuda. Hom hi sol trobar llacunes i terres pantanoses i en no poques ocasions es descobreix tenint prejudicis heretats i difícils d’esquivar, mancances que l’incapaciten per afrontar situacions vitals, pors paralitzants que no sap d’on li venen i altres petges tan profundes que desembarassar-se’n li pot costar tota una vida. És així perquè l’educació ens fa ser allò que som i, per poc desig de millora que un tingui, sempre es pot sentir faltat d’alguna cosa. No n’hem de fer cap drama, val més sentir-se insatisfet per l’educació rebuda que sentir-se vanitós de com està configurada la pròpia identitat, fent gala d’un narcisisme ofensiu o d’una pedanteria que alguns ja manifesten als vint-i-pocs. Ningú està mai format ni educat del tot. Educar i educar-se és un procés permanent al llarg de tota la vida, de manera que no és cap tragèdia sentir que estem inacabats o que ens manca més i millor educació. La qüestió rellevant no rau a trobar satisfacció o insatisfacció per l’educació rebuda, el repte que tenim pendent és decidir per a què eduquem i per a què volem ser educats. Cal pensar en molt més que en les funcions que fa o en les que necessitem que faci l’escola, cal pensar i revisar les finalitats de l’educació, cosa que vol dir involucrar-hi tots els agents educatius. Vam entrar al segle XXI amb mal peu i les coses no han anat millor en les dues dècades que hi hem estat. Sense destruir somnis i utopies, cal deixar pas a la poca sensatesa que ens queda. Deixar-se guanyar pel desconcert i la desorientació ens afebleix i no ens haurien de vèncer la por, la desesperació o els discursos apocalíptics. Refent brúixoles o creant-ne de noves podem dominar la desorientació. Evadint la por, que paralitza i avorta el pensament alternatiu i l’acció valenta i sumant bones idees ens en podem sortir. Què n’espero, de la vida? Per a què vull ser educada? Quina mena d’ésser humà desitjo ser i com vull que siguin els altres? Qui inclou aquest altres? Quin món vull per a les joves generacions? Com es pot educar de forma raonablement satisfactòria per a la major part possible d’éssers humans? Ho podem fer plegats? Respondre aquestes preguntes és fer aproximacions temptatives per, algun dia, donar resposta a: per a què eduquem? El desafiament és saber quins nords podem i volem explorar i quines brúixoles volem que ens orientin. Ens hi posem, ja, a parlar-ne?

Educar i educar-se és un procés permanent al llarg de tota la vida

Per què eduquem?