Sortim a caminar ben aviat, el dia és lleganyós, no plou, però a voltes cau una roina fangosa que ho empastifa tot

Dilluns 14 de juny de 2021
Nit
Sortim a caminar a primera hora. Fa un dia clar. Avui torno a l’escola després de dos mesos. És la primera vegada que he agafat un permís no retribuït per escriure. Em sento molt afortunada d’haver-ho pogut fer, llevar-me al matí amb la il·lusió que tenir el dia al davant per escriure és tot un privilegi. Aterro a l’escola, tenia ganes de veure els nens i els companys. La tarda la dedico a escriure. Haig de tornar a readaptar les rutines.
Els dilluns és el dia de Moebius la nova sèrie de TV3, un thriller psicològic que té com a tema central el bullying. Tot i que els primers episodis em van resultar bastant angoixants, m’hi he anat enganxant, tot i els retrets de la crítica d’haver creat un producte de laboratori en la recerca de l’èxit i de reproduir un llenguatge sense modismes en una història a la Catalunya interior. Però, en un món cada dia més global, tristament cada vegada parlem més igual arreu del país.

Dimarts 15 de juny de 2021
Tarda
Quan torno d’escola, dino de pressa i me’n vaig a escriure. Em poso un tamboret sota la taula de l’ordinador per treballar amb les cames alçades, fa molta calor i passo moltes hores asseguda, funciona prou bé perquè no se m’inflin els peus.

Dimecres 16 de juny de 2021
Vespre
Estic llegint Somiant el retorn de Vicenç Relats. Un llibre d’història novel·lada que explica l’exili de l’últim alcalde republicà del Port de la Selva, en Jaume Massot i Galceran, i de la seva família. El periodista i editor de la revista Vallesos ha fet un veritable treball d’orfebreria confegint les peces de la trista història d’aquest home que va fugir amb els seus d’amagat, en un vaixell de càrrega cap a França, on fou separat de la dona i els fills per anar a parar a un camp de refugiats, mentre a Catalunya es començava a instruir el seu expedient. El seu seria “un dels primers de més de 10.000 que es van instruir a Catalunya entre 1939 i el 1945”. Llegeixo compungida paraules que haurien d’haver quedat enterrades i que perviuen entre nosaltres després de la repressió del Primer d’Octubre, com “exili” i “presos polítics”; o les que em recorden aquelles persones que fugen cercant un futur millor, “camps de refugiats”.

Dijous 17 de juny de 2021
Tarda
Avui no haig d’anar a l’escola. He concentrat les hores en tres dies. Ho aprofito per escriure.

Divendres 18 de juny de 2021
Tarda
Aquest matí he anat a l’institut Vilamajor i els he portat algun dels meus llibres per a la biblioteca. Em faig les ungles dels peus, queda inaugurada la temporada d’estiu.

Dissabte 19 de juny de 2021
Vespre
Surto a caminar sola, hi ha un fet que em crida l’atenció. No és cap treball de recerca, simplement un fet que observo des de fa temps, de normal els ciclistes que trobo quan vaig a caminar al matí a primera hora són homes i els caminaires són dones. Això es compleix en un percentatge altíssim. No m’atreveixo a treure’n conclusions. Vaig ràpid a comprar per poder anar a la inauguració de l’exposició de la Rectoria. Porta per nom “Equidistància”. És una exposició col·lectiva de quadres d’artistes de Suècia, el Japó i Catalunya. Hi ha obres precioses, però m’he enamorat d’un quadre de l’Àfrica Coll que es diu La veu del mar on l’escuma agafa relleu i damunt de tonalitats indefinides sembla distingir-se la grafia d’unes lletres il·legibles escrites amb una tinta negra finíssima. Escoltem la presentació de l’exposició davant de la masia. Fa molt sol i fem rotllana cercant l’ombra. He quedat just a sota d’una prunera japonesa, casualitats o lliçons per reflexionar. Aquest fruiter, d’origen asiàtic, és una de les varietats antigues de la nostra zona. Antic i modern. Local i global. Forà o nostrat. En acabar, l’Stefano Puddu, un dels artistes que exposa i lligat al centre d’art, treu una plata d’aquestes delicioses prunes petites, d’un groc entelat i un punt àcides.

Diumenge 20 de juny de 2021
Vespre
Sortim a caminar ben aviat, el dia és lleganyós, no plou, però a voltes cau una roina fangosa que ho empastifa tot. Al matí escric una estona, perquè havent dinat pugui descansar una mica. Miro la pel·li de Mamma Mia, em recreo escoltant les músiques d’ABBA, amb una Meryl Streep i una Pierce Brosnan molt més joves. Després, m’espavilo i passo la tarda escrivint. El Duc fa dos dies que a penes menja i ha vomitat. Esperem que no sigui res. Demà el portarem a la veterinària.