Per què no aplaudim els mestres?
Ser mestra i fer-ne té poc prestigi i no obstant això tota la societat depèn del que fan o deixen de fer. Els demanem que ensenyin i eduquin infants i adolescents, en especial aquells que ningú no sap com fer-ho, que en tinguin cura física i psíquica, els mostrin camins de convivència democràtica, els animin a ser respectuosos amb les persones, les coses i la natura, els moguin a ser responsables i un llarg etcètera. Demanem a mestres i professors capacitat per deixar els seus propis neguits a casa i que s’adaptin, sense l’ajuda necessària, a cada situació. Els exigim que siguin models de comportament ètic, que posseeixin sabers rigorosos, etc. En agraïment, tots ens sentim amb dret a criticar-los i no sembla que sis mesos sense escola ens hagin convençut de com en són, de necessaris.
Sap greu que l’escola i els seus professionals estiguin sempre en el punt de mira per tot allò que no funciona i no se’ls feliciti per allò que va bé. Vivim amarats de Covid i entristeix i indigna llegir titulars com aquest: “L’inici de curs fa augmentar el percentatge d’adolescents positius a Girona.” O comentaris: “El retorn a l’escola ha incrementat perillosament el risc de rebrot.” Dit així s’estableix una relació directa entre escola i augment de casos positius. L’escola és un reflex de la societat i si van en augment els grups confinats és perquè s’ha disparat la transmissió fora de l’escola!
El desànim i la fatiga que es percep en els adults és alegria i ganes d’aprendre en els infants. Estan contents pel retrobament amb companys i amics. Portar mascareta, rentar-se les mans sovint, no barrejar-se amb altres grups en el pati o el menjador o haver-se d’esperar a la vorera abans d’entrar no els suposa cap mal tràngol i s’han après ben aviat les noves normes. Són les que toquen per aquest curs i les han normalitzat de la mateixa manera que han personalitzat agendes o carpetes noves. Per a ells és un curs més i el mèrit que ho visquin així és de mestres i professors.
Cada curs es reclama dels docents alguna cosa més que el passat perquè allò que la societat necessita es trasllada a l’escola. Aquest se’ls insta a posar-hi tot el cos cada dia. Algú ho veu? Qualsevol docent cada dia es buida un xic i ho fa perquè la seva prioritat són els infants que té al costat. Però ningú inicia cap campanya d’agraïment. Per què no aplaudim als mestres?