Dietari de l'okupa de l'altell

L'assassinat d'una altra dona és la novena víctima per violència masclista a Catalunya d’aquest any / Imatge: Francis Picabia (1879-1953) Dilluns 24 de juliol de 2023VespreCaminem, hi ha algunes boires, però de pluja res de res. Molta calor i xafogor. Al matí tinc metge, ITV d’estiu. Feijóo ha guanyat les eleccions, però no aconsegueix la majoria necessària per governar amb Vox. Les paraules del poeta Martí i Pol prenen més sentit que mai: “Tot està per fer i tot és possible”, però el poema diu moltes més coses, com ara aquestes: “Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.” A la tarda vaig a provar-me el vestuari per fer de Ramona a l’obra de teatre del Vilamagore. Dimarts 25 de juliol de 2023NitM’agrada riure’m de la mandra de bon matí, plantar-li cara i dir-li: “No, senyora, no te’n sortiràs” perquè sé que es tracta de resistir uns minuts, després ja l’he vençut. I quan surto al carrer vestida d’esport, exclamo en un silenci ben potent: “He tornat a guanyar jo! Tinc per davant un munt d’hores per viure.”Quina sorpresa, el poder judicial entra a la partida. Ara que Puigdemont ha tornat a primeríssim pla i que Sumar ha escollit Jaume Asens per començar les negociacions a Waterloo, la fiscalia ha demanat reactivar l’euroordre contra ell. Dimecres 26 de juliol de 2023NitCaminem sota un cel prenyat de núvols amb falses promeses. Continuo la roda de reconeixement mèdic estiuenc. Vaig a la llibreria La Gralla i, tot i els que tinc pendents de llegir, surto amb l’última edició de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, d’Editorial Barcino, Biblioteca de clàssics catalans. Penso en Sagarra i em ve al cap Can Llinars, hi passo per davant cada cop que surto a caminar. És una masia majestuosa del segle XVIII de planta baixa i dos pisos, de base quadrangular i teulada a quatre vents, que havia estat propietat de la seva família. En les memòries va deixar testimoni que va ser aquí on va escriure el poema El mal caçador durant l’estiu i la tardor de 1915. “Quan la meva família tornà a Barcelona, jo vaig continuar sol, en aquell paisatge que em servia d’aliment directe per al que escrivia. Vaig passar tot l’octubre i tot el novembre a la nostra casa de Sant Pere de Vilamajor.”. Dijous 27 de juliol de 2023TardaL’estiu també es bon temps per escriure. Divendres 28 de juliol de 2023NitAhir, a Girona va ser assassinada una altra dona per la seva exparella, segons ha confessat després de la detenció. UNA ALTRA.Celebrem el sant del Quim, el meu fill petit; va ser dimecres. Recordo que ens va costar pensar en un nom, perquè abans havia perdut dos embarassos. Volíem que fos un nom que no n’hi hagués cap a la família. I que tingués algun lligam amb el nom del germà, quan vam descobrir que la forma curta de Guillem és Guim, vam saber que ja ho teníem, es diria Quim. I vam tenir la sort que feia molt poc que ja era permès inscriure els fills amb la forma curta del nom. Dissabte 29 de juliol de 2023VespreEl vot exterior dona un escó més al PP. Ha pujat el preu, ja no n’hi ha prou amb una abstenció de Junts, ara Sánchez necessita el seu Sí. És el primer dia d’aquest any que hem anat a la platja. L’aigua estava perfecte. A la tarda ens hem acostat a la Fira de Bruixes de Gualba. Diumenge 30 de juliol de 2023NitLa nit passada, han assassinat UNA ALTRA DONA a Barcelona. “És la novena víctima per violència masclista a Catalunya d’aquest any. Des de l’any 2003, més de 1.000 dones i infants han perdut la vida per una manera de pensar i actuar: el patriarcat. Per què no en diem terrorisme masclista? Per què no es dediquen més esforços a combatre’l?Tornem a la platja, perquè és bàlsam i plaer. Estic una estona buscant una pel·li per mirar a alguna plataforma, finalment em decideixo per La enfermedad del domingo (2018) de Ramón Salazar. Una dona de 62 anys, amb diners i una família, es retroba amb la seva filla 35 anys després que l’abandonés. Aquesta li demana que vagi a passar 10 dies amb ella. En aquest espai de temps passa tot: els silencis, els retrets, la descoberta del motiu de la trobada... És una pel·lícula crua, lenta, que furga en la intimitat dels personatges i que està plena de metàfores. M’ha agradat molt la interpretació de les dues protagonistes, Bárbara Lennie i Susi Sánchez. I sense saber-ho he descobert que havia estat rodada a Barcelona, Montseny, Prats de Molló i la Presta i Andorra.

Dietari de l'okupa de l'altell

Per què no en diem ‘terrorisme masclista’?