Què empeny la nostra societat, doncs, a decantar-se per aquestes expressions alienes a la nostra llengua?

No fa gaire, vaig sentir un anunci que informava que una determinada localitat de Catalunya podria gaudir d’un esport aquàtic nou. El locutor va dir que, a partir d’aquell estiu, hi hauria water bikes. I, immediatament, es va apressar a dir “bicicletes d’aigua”. Perquè ho entengués tothom. Que no podria haver dit directament “bicicletes d’aigua”? Doncs, no: water bikes. I després, haver de traduir-ho. Per què aquesta manca d’economia del llenguatge? Per què aquesta voluntat d’introduir els conceptes nous en anglès com si el català…