Em costa triar. Per què triar només les cireres, si les maduixes i les figues també m’apassionen? Per què triar només un color? Si m’agrada tant el negre com el roig!

Dilluns 18 de maig de 2020
Horabaixa
Seixanta-sisè dia de confinament. Dia blau i calorós, amb algunes nuvolades. Baixa força aigua per la riera, les flors de saüquer oregen dolçor a les seves ribes i petits i grans han descobert aquests paratges agradables on poder passar una bona estona i remullar-se els peus.
Segueixo el directe d’Instagram de la Núria Pradas i el Jordi Campoy. Ella, una autora amb una llarga carrera, guanyadora del Premi Ramon Llull d’enguany, amb Tota una vida per recordar. I ell, un productor musical que ha tret la seva primera novel·la, La noia del violoncel. Coincideixo amb tots dos amb el neguit que suposa pensar si allò que escrius agradarà o no als lectors, un neguit que per a la Núria persisteix en el temps. Per això, com diu el Jordi amb paraules d’una cançó de Jorge Dexler és tan important “amar la trama más que el desenlace”. Em recorda els versos de Joan Maragall: “Estima el teu ofici, / la teva vocació, / la teva estrella, / allò pel que serveixes, / allò en què realment / ets un entre els homes, / esforça’t en el teu quefer / com si de cada detall que penses, / de cada paraula que dius, / de cada peça que poses, / de cada cop de martell que dones, / en depengués la salvació de la humanitat. / Perquè en depèn, creu-me…”

Dimarts 19 de maig de 2020
Matí
Seixanta-setè dia de confinament. Fa un dia tan clar com el d’ahir.

Dimecres 20 de maig de 2020
Tarda
Seixanta-vuitè dia de confinament. Sol, calor i algun núvol alt. El Martí Gironell i la Núria Esponellà fan tertúlia literària a Instagram. Ella diu que intenta no jutjar els personatges, sinó comprendre’ls. I jo afegiria, que és l’única manera d’arribar a la seva ànima. M’apunto dues frases seves: “Escriure és anar-se’n fora del temps” i “estirar-se sota els cirerers és extraordinari”. Les cireres són una de les meves fruites preferides. Em costa triar. Per què triar només les cireres, si les maduixes i les figues també m’apassionen? Per què triar només un color? Si m’agrada tant el negre com el roig! Per què triar entre un vi blanc del Penedès i un de negre del Priorat? Que sigui l’ocasió la que triï!

Dijous 21 de maig de 2020
Migdia
Seixanta-novè dia de confinament. Fa molta calor i l’aire ja fa olor d’estiu. Avui surt EL 9 NOU, és la festa de l’Ascensió de Granollers, tot i que aquest any sense fira.

Divendres 22 de maig de 2020
Tarda
Setantè dia de confinament. L’activitat humana torna a fer pujar els nivells de contaminació. Dilluns entrarem a la fase 1. Arriben notícies contradictòries sobre la tornada a l’escola, semblen pensades per algú que no ha treballat mai amb nens. He omplert la Declaració responsable del Departament d’Educació, als mestres no ens faran cap prova per saber si hem passat o no la Covid-19. Potser ja va sent hora que socialment ens plantegem si les escoles han de ser una guarderia o ens cal una reforma laboral seriosa que encari el problema de la conciliació laboral.

Dissabte 23 de maig de 2020
Tarda
Setanta-unè dia de confinament. El dia és lleganyós, però fa calor. Pugem a peu a Santa Susanna, un dels llocs més especials del poble. Una mica més de 10 quilòmetres, però amb un desnivell de quasi 600 metres. La vegetació va canviant a mesura que enfilem la muntanya, el groc llimona de les ginestes espurneja l’estrada del Parc Natural. Al costat del blanc trencat dels esbarzers les pesoleres bordes llueixen el seu fúcsia cridaner. La Font del Borrell baixa ben alegre. Seguim el sender dels castanyers, frondosos i verds. I arribem a l’ermita, envaïda per un herbassegar. A la baixada, la traïdoria d’un camí poc indicat, volta que gira, fins que arribem a casa després d’una esgotadora tornada i gairebé 27 quilòmetres de recorregut .

Diumenge 24 de maig de 2020
Tarda
Setanta-dosè dia de confinament. Continua la calorada, però el dia no és tan clar com d’altres. Acabo la lectura d’A Bàrcino de la Maria Carme Roca. Una novel·la històrica creada per una artista experimentada seguint un patró ben dissenyat, amb una escriptura de seda i seleccionant els recursos amb exquisidesa, usant uns boixets avesats a ordir ficcions amb les agulles necessàries per emocionar-nos i la solidesa d’una documentació que fa de bon coixí. Servint-se de l’agitada vida de la Minícia, situada a l’època esplendorosa de l’Imperi romà, llueix la seva maduresa literària. I través del misteri, la passió, les traïcions, els morts, la venjança… aconsegueix captivar-nos.