La mort d'en Samuel Paty és una prova més del valor de l'educació i del valor d'una professió de risc

No sé quina mena de professor era Samuel Paty. No sé si era d’aquells que no deixa empremta en el seu alumnat o dels que, després d’anys de separació, era capaç d’arrencar un somriure d’afecte i admiració en tot deixeble a l’atzar retrobat. No sé si embadalia narrant o convidava a endormiscar-se mentre ho feia. No sé si coneixia les millors estratègies d’ensenyament i aprenentatge o si feia ús de maneres tradicionals. No sé si mostrava afecte als seus deixebles o maldava per no barrejar emocions i raons. No sé si exercia la docència assajant vies de neutralitat, objectivitat i fugint de tot color ideològic o sabia que tots estem contaminats per idees, pensaments, cosmovisions que penetren tan endins que ni nosaltres mateixos no podem desxifrar. No sé si era capaç de treballar en equip o anava de solitari lluitador. No ho sé... No, no en sé gairebé res, només el que he vist i sentit aquests dies en els diferents mitjans d’aquí o d’allà. Però en tinc prou per saber que la mort d’en Samuel Paty és una prova més del valor de l’educació i del valor d’una professió de risc. Diu David Trueba a “Al principio y al final siempre hay un professor” (El País, 20-10-2020) que estem emprant la modernitat tecnològica per retornar a la mentalitat medieval. El risc de la tecnologia! Tota tecnologia està dissenyada i controlada per humans i està al servei d’unes finalitats i uns interessos que massa sovint resten ocults. Malauradament, no sembla que entre aquestes finalitats hi hagi l’enfortiment de la democràcia ni el respecte a la llibertat i diversitat de pensament. El pensament lliure és l’únic que pot bastir una lliure expressió. Samuel Paty no ha mort per emprar la seva llibertat d’expressió, ha mort perquè s’ha segrestat de moltes ments la capacitat de pensar lliurement. La importància de la professió docent exercida en qualsevol etapa educativa és d’altura, tant se val si en diem mestre o professor i si ho escrivim en masculí o femení, al final hi ha un mestre. En aquest cas s’hi suma, no tinc per què dubtar-ho, la responsabilitat d’un professor d’història que pretenia ser honest i emprar una metodologia científica que li permetés verificar o falsar la seva hipòtesi cercant exemples que poguessin interpel·lar l’alumnat i posar de manifest els límits, si és que n’hi ha d’haver, i els riscos de la llibertat d’expressió en societats cada vegada més plurals i també més intolerants.

La mort d'en Samuel Paty és una prova més del valor de l'educació i del valor d'una professió de risc

Per Samuel Paty