Mai no s’ha de descuidar l’empatia i posats en situació –és a dir, amb dificultats per caminar– tothom voldríem que l’Ajuntament vetllés pel nostre dret a moure’ns a peu

Pobles i ciutats són un organisme viu. Construïts a base d’habitatges, negocis i serveis per a tothom, els seus pulmons poden ser places i parcs; i les seves venes, carrers i avingudes. Pobles i ciutats, malgrat el control dels seus administradors, els regidors del govern i l’oposició municipal, creixen amb un ordre i un concert que desconcerta a vegades. Tot hi és previst, però a la previsió sovint no l’acompanya el calendari. És clar que ningú no vol impedir passejar pels carrers a propòsit, però és el fet que troba la parella formada per Antonio León, de 86 anys, i María del Valle, de 83, tots dos veïns de Granollers.

León i Del Valle van aprofitar una visita de l’oficina del síndic de greuges a Granollers per exposar el seu cas. Viuen a l’extrem sud del carrer Francesc Macià. L’home ha de dur una crossa per passejar i la dona necessita fer servir un caminador. No són gaire lluny d’un supermercat per fer la compra, el tenen a l’altra banda de la ronda Sud, però quan s’hi acosten han de patir el mal estat de les voreres: hi ha un tram que no està pavimentat i hi ha grava que els complica la seva mobilitat. Si fa no fa, tota la vida han viscut en aquestes condicions. Viuen al carrer Francesc Macià de fa 27 anys. Però de fa un temps, l’edat no perdona i cada cop els costarà més fer el camí.

Els membres de la plataforma veïnal que reclama la pacificació del trànsit a la ronda Sud han fet gestions amb l’Ajuntament i tenen el compromís municipal d’actuar amb urgència per millorar el pas de vianants que travessa la ronda Sud i el tram de vorera que ara és de pedres. En realitat, una part d’aquest sector està pendent de desenvolupament urbanístic i per això es troba com es troba. No es tracta, doncs, d’un descuit. Es tracta que les arques municipals no han avançat, a costa dels impostos de tots els granollerins, el cost d’una urbanització que li correspondrà als propietaris d’aquell espai. Tot i això, mai no s’ha de descuidar l’empatia i posats en situació –és a dir, amb dificultats per caminar–, tothom voldríem que l’Ajuntament vetllés pel nostre dret a moure’ns a peu.