Quan tothom coincideix en l'elogi

El polifacètic home de lletres, l’amic Ramon Munné, repetia sovint la gran admiració que li mereixien aquelles persones que són capaces d’unir tothom en l’elogi. Segons ell, a Granollers només uns quants elegits es trobaven, a finals del segle passat, dins d’aquest distingit club de ciutadans que liderava, segons ell, el mestre músic Josep Maria Ruera. Rigorós i exigent com ho era en gairebé tot el que feia, estic convençut que Munné coincidiria amb mi a incloure-hi també el recentment desaparegut fotògraf Pere Espaulella i Bufia, que ens va deixar el passat 2 de gener als 85 anys. Aquell dia, lluny de Granollers, la notícia em va arribar via WhatsApp a través del periodista Josep Mas, coneixedor de la meva relació personal amb Espaulella i del meu interès també per significar periodísticament aquelles persones que han destacat per la seva tasca social i cultural en pro de la comunitat en la qual viuen. Donat això, el primer que vaig fer en aterrar a casa el 4 de gener al vespre va ser obrir l’ordinador i escriure quatre ratlles sobre ell a Facebook per tal de fer arribar a la seva vídua, fills i nets el meu més sincer condol. Evidentment, volia també donar a conèixer algunes de les facetes en les quals va destacar professionalment i humanament en Pere, tasca periodística que els mitjans de comunicació locals i comarcals han de tenir sempre ben present per donar cabuda en les seves pàgines a la gent de bé. El senyor Espaulella era i és una d’elles, com vaig tenir ocasió de comprovar ràpidament a través de diverses opinions: “Era un home especialment humil, culte i educat. Una gran persona” (Josep Nogués); “Vaig treballar amb ell i era un gran fotògraf” (Miguel Ángel Aso); “Excel·lent fotògraf amb molt material donat a l’Arxiu” (Maria Canal); “Va dissenyar el logo de l’AC (Teresa Llobet); “Vaig cantar amb ell i la seva dona a la Polifònica (Genís Tura); “Una bona persona i també un molt bon dibuixant” (Àngela Icart). La seva biografia ens diu que va néixer a Sant Hipòlit de Voltregà el 1932, que es va traslladar amb la família a Granollers set anys després i que els primers anys va estudiar a l’escola Pereanton. Posteriorment, va entrar a treballar com a aprenent de joier a Ca l’Espelt, on va començar a tenir interès per la creativitat artística a través de les joies que feia. Entusiasta del cinema i del jazz, va començar als anys cinquanta a compaginar el treball amb la música i l’estudi, tot coneixent en aquella època els mestres Antoni Botey i Jaume Icart, de dibuix, i Esteve Colomer, d’anglès. El 1970 va obrir el seu estudi fotogràfic al carrer Julià Centelles, un estudi de barri molt popular, i va col·laborar amb Amador Garrell en diverses propostes. Fins la jubilació va treballar fent reportatges per al Cercle Cultural, per a l’Ajuntament, per a la galeria AB i per a Joventuts Musicals. Bona part del resultat del seu treball i especialment el que va fer entre el 1966 i 1995, es pot veure al llibre Records de Granollers (volum 10) editat per l’Ajuntament i l’Arxiu Municipal l’any 2008. Les seves fotografies constitueixen, segons es destaca a la biografia, “un document que informa i proporciona plaer estètic a qui les contempla”. Més enllà d’aquests trets biogràfics vinculats amb el treball d’un home enamorat de la seva ciutat, hi ha altres aspectes més personals dels quals vaig poder gaudir sempre que vaig tenir ocasió de conversar amb ell sobre temes ben diversos. Precís, cordial, respectuós, educat i concís en les seves apreciacions, mostrava sempre un caràcter afable i una dignitat fora de mida. Malgrat les adversitats viscudes, el seu “anem tirant i anem fent, jove” era un cant a l’ànim i a l’esperança. Com era costum en ell, l’última vegada que li vaig sentir aquestes paraules anava acompanyat d’Adela, la seva muller. Sobre el matrimoni, hi ha un detall que recordo i recordaré ben especialment: tots dos, a poquet a poquet, sempre agafats de la mà. Encara sembla que els veig.

Pere Espaulella (1933-2018), fotògraf

Quan tothom coincideix en l’elogi