M'adono què és el que no tenim: abraçar. Perquè el virus ens ho ha robat

Doncs això, que avui he abraçat un bon amic. Perquè vull! Perquè tinc ganes d’abraçar! I en un bar. Perquè vull! Perquè tinc ganes d’anar als bars! Ens hem mirat als ulls! Perquè vull! Perquè tinc ganes de sentir! I ens hem dit, de cor: “Com estàs?” Perquè hem volgut! Perquè ens volem el millor! Hem xerrat cinc minuts. Perquè vull! Perquè tinc ganes de xerrar! I li he preguntat per la feina. Perquè vull! Perquè tinc ganes de preguntar! M’ha respost que molt bé, que en té molta. Perquè vol! Perquè té ganes que li vagi bé! I li he dit que me n’alegrava molt! Perquè vull! Perquè desitjo que tot li vagi bé! Ha somrigut! Perquè sí! Perquè així ho ha sentit! I l’he vist feliç. Perquè vull! Perquè m’agrada veure’l feliç! És fotògraf. Perquè vol! Perquè li agrada olorar el món! I un gran cuiner. Perquè vol! Perquè té ganes de menjar-se la vida! Ha volat pel món. Perquè vol! Perquè té ganes de volar! I ha fet els millors anuncis del món. Perquè li van demanar, sí! I perquè és el millor! Va decidir plegar! Perquè va voler! Perquè és lliure i ho serà! I ara tria allò que fa! Perquè vol! Perquè és el millor camí! Retrata la vinya! Perquè vol! I el vi que en surt dels ceps més vells! I és brillant. Perquè sí! Perquè va néixer amb aquest do! I sensible. Perquè ho és! Perquè sempre ho dona tot! Hem viscut un munt de coses plegats. Perquè sí! Perquè hem triat compartir inquietuds. Ens hem perdut pel país. Perquè sí! Perquè perdre’s està bé! I se’ns han menjat els mosquits. Perquè sí. Perquè així viuen aquests animals sobrers. Hem tastat arrossos variats. Perquè sí! Perquè l’arròs et diu com vas. Hem buidat ampolles de cava. Perquè sí. Perquè ens apassiona com es fa. I hem parlat hores i hores. Fins ben tard. Perquè mai no en tenim prou! He demanat un cafè per endur. Perquè vull! Perquè la pressa és un escull. I he marxat d’aquest bar. A contracor. Sense ganes de marxar. El cotxe era glaçat. Perquè sí. Perquè l’hivern colla fort. I he conduit fins a la feina amb l’Ovidi Montllor més potent. Perquè vull. Perquè tinc ganes d’escoltar. I he plorat. Perquè vull! Perquè tinc ganes de plorar! M’he preguntat el perquè. Perquè vull! Perquè sempre ho vull saber! I m’he respost sense alè que l’abraçada m’ha impactat. M’adono què és el que no tenim: abraçar. Perquè el virus ens ho ha robat. I em demano, convençut: que no vull deixar d’abraçar. Perquè sí. Perquè vull! Perquè és del millor que tenim tots! I és que, com diu l’Ovidi a la cançó: “Tot era meravella. Perquè vull! / Perquè estic fart de fàstics!” I així acabo l’article. “Perquè vull! Perquè tot comença en un mateix.”