Són moltes les empreses que ignoren la nostra llengua, talment com si no existís. I són molts els usuaris catalans que, mesells, no se’n queixen

Algú que conec, un dia, es va comprar un cotxe de la marca Peugeot a Eutrasa, a Corró d’Avall. El tracte, segons m’explica, va ser exquisit i el servei postvenda, excel·lent. No ha tingut mai motius per a fer un sol retret a aquesta concessionària. Ni per motius de llengua ni tampoc a causa del servei prestat. Al contrari. Màxima satisfacció. Que quedi clar això, perquè, altrament, es podria produir una lamentable confusió que em sabria molt de greu haver contribuït a propiciar. En la primera revisió, però, va sorgir el primer entrebanc. L’empresa Peugeot, des de Madrid, va enviar-li, per correu electrònic, una enquesta de qualitat pel servei rebut a la concessionària íntegrament en castellà. I, tot i que el primer impuls que va tenir aquesta persona que conec va ser contestar-lo amb respostes positives en grau màxim, no ho va fer perquè es va estimar més esperar que li enviessin el qüestionari en català, cosa que va sol·licitar immediatament de manera natural i amb tota la correcció possible. Al cap d’uns dies, la concessionària es va posar en contacte amb aquesta persona per interessar-se per les raons de no haver donat compliment a l’enquesta de satisfacció. La seva resposta va ser, és clar, que el seu prec havia estat desatès i no tan sols això, sinó que no hi havia rebut ni tan sols una contestació: ni qüestionari en català, ni disculpa, ni tan sols una vaga promesa d’esmenar la mancança en un futur. Res. Naturalment, va deixar el qüestionari sense respondre. Ara ja fa quatre anys que es va produir aquesta situació, que s’ha anat repetint sistemàticament, de la mateixa manera, fil per randa, cada cop que aquesta persona ha necessitat els serveis del taller de la concessionària. I, cada cop, la resposta que ha rebut d’Eutrasa, que no de Peugeot –que quedi clar–, és la mateixa: disculpes per una situació davant la qual la concessionària està tipa de protestar, sense resultat, perquè Peugeot no varia la seva política lingüística per més que, tal com li van explicar, no es tracta d’un cas aïllat, sinó que és una queixa recurrent, davant la qual Peugeot no ofereix cap solució i ni tan sols una resposta. Lamentablement, l’actitud de Peugeot no és única. Són moltes les empreses que ignoren la nostra llengua, talment com si no existís. I, també lamentablement, són molts els usuaris catalans que, mesells, no es queixen davant d’una situació de clar menysteniment de la llengua del país. Sembla que prescindir de la nostra llengua sigui l’actitud natural, una mancança davant la qual estem acostumats a no revoltar-nos perquè creiem que no servirà de res, per no crear problemes, per estalviar-nos retards que considerem innecessaris, per no posar-nos en evidència… En fi… Greu error! Aquesta actitud de molts catalans és, precisament, la que propicia que no ens tinguin en compte. Si protestéssim més en casos com aquest, si ens percebessin disposats a no renunciar mai innecessàriament a la nostra llengua, si observessin que menystenir-la els provoca un descens en les vendes, l’actitud de les empreses seria diametralment oposada. Penseu que la majoria d’aquestes empreses operen amb una diversíssima quantitat de llengües, moltes de les quals, ben exòtiques o demogràficament menys importants que el català i no els representaria cap dificultat incorporar-ne una més. Perquè, al cap i a la fi, probablement, no es tracta ni tan sols d’ideologia. Són vendes. Màrqueting. Si no fer servir el català resulta innocu per al negoci, per què hauria d’embarcar-se una empresa a introduir canvis en els seus protocols, si aquells no li han de reportar cap benefici i sí, potser, alguna despesa? En definitiva, topem amb un vell problema que arrosseguem des de temps immemorial i que no és més que el nostre atàvic complex d’inferioritat lingüística, aquella prevenció a reivindicar l’ús de la nostra llengua, que és oficial i la pròpia del nostre país, la irresponsable inhibició que tenim a l’hora de reclamar els nostres drets lingüístics, la mandra que ens agafa quan es tracta d’exigir allò que, a l’altra banda del Cinca, no tindrien cap mania d’exigir sense complexos i, segurament, de manera molt més estrident. I així ens va… Amic lector, si teniu la intenció de comprar un cotxe i havíeu pensat en un Peugeot, ja sabeu quina actitud lingüística us hi trobareu.

Són moltes les empreses que ignoren la nostra llengua, talment com si no existís. I són molts els usuaris catalans que, mesells, no se’n queixen

Peugeot i la llengua