Té un punt màgic que l’única gravació que es conservi de Frida Kahlo sigui la de les paraules que va dedicar al gran amor de la seva vida, a qui tant va estimar i que tant la va fer patir

Dimarts 11 de juny de 2019 Vespre M’agraden els sopars familiars entre setmana. Però quan plou i has d’encabir 15 persones al menjador té un plus de dificultat. Avui fa 26 anys que vaig ser mare per primera vegada. La iaia Vicenta sempre deia: “Heu de felicitar la mare també”; trobo a faltar asseure’m al pendent de la seva falda, la seva font de petons minúsculs com tocs quasi imperceptibles, la seva pell de seda, com li agradava que li gratés l’esquena quan dormíem juntes... Ser mare és un càrrec perillosament meravellós, del qual algunes vegades m’agradaria dimitir. Que m’ha ensenyat a comprendre la meva mare. A assumir que no hi ha receptes màgiques. Que m’ha fet descobrir imperfecta, tot i voler ser la meva millor versió. Que em fa patir... I, a la vegada, immensament feliç. Dimecres 12 de juny de 2019 Migdia Llegeixo en un dibuix del Joan Turu –a qui admiro profundament– un text de Jordi Mateu Zurita, mestre, psicomotricista i graduat en Psicolingüística, on diu que el propòsit de la vida és prendre consciència de les nostres motxilles per alleugerir-ne el pes. Tots acumulem misèries que entorpeixen el nostre caminar, misèries que estan ancorades en un passat més o menys remot, misèries que ens parlen de coses que voldríem no haver viscut mai, càrregues feixugues que cal saber que hi són per poder-les afluixar i fer un viatge més plaent. Dijous 13 de juny de 2019 Vespre Ha estat una sorpresa molt agradable trobar cinc alumnes de l’Institut Vilamajor (la Naira, el Ierai, el Gerard, la Natàlia i el Guillem) i un mestre (l’Antonio) posant-se en la pell dels personatges de Pots comptar amb mi, fent una lectura dramatitzada de petits fragments de la meva novel·la. La presentació a la biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor acompanyada d’aquest grup de joves ha sigut molt especial, i més tenint en compte que alguns d’ells són exalumnes meus. Han participat activament fent preguntes molt interessants. La interacció entre el públic assistent –majoritàriament adult– i els joves ha estat una combinació molt encertada que ha reforçat la idea que aquesta és una novel·la adreçada a tots dos grups de lectors. Divendres 14 de juny de 2019 Migdia He baixat a gravar una entrevista de ràdio pel programa Fem poble de Ràdio Vilamajor. Hem parlat de la novel·la Pots comptar amb mi, i de la presentació que ahir vaig fer a la biblioteca municipal. L’emetran en el programa de demà. Dissabte 15 de juny de 2019 Migdia La Fonoteca Nacional de Mèxic ha fet pública la que podria ser l’única gravació de veu de la reconeguda pintora d’aquest país Frida Kahlo. No és cent per cent segur, però és justament aquí on neix l’atractiu. L’he escoltat unes quantes vegades. És el poema Retrato de Diego que ella mateixa va escriure pel llibre-catàleg de l’exposició del 50è aniversari de carrera artística de la seva parella, el famós pintor mexicà Diego Rivera. Des del 1944 Frida escrivia un diari personal, on es barrejaven dibuixos i poemes. Les seves frases i la seva imatge han fet d’ella un autèntic mite, darrere del qual s’amaga una vida de novel·la viscuda fins a l’extrem. M’han captivat especialment les seves paraules. Amb una veu dolça i melosa acarona amb tendresa el dibuix surrealista del seu estimat. No és la descripció del que es considera uns cànons de bellesa, més aviat al contrari, però tot el text té connotacions agradables. Destaquen els trets que ressalten la seva tendresa, la intel·ligència, l’amabilitat, la saviesa oriental, la inquietud per descobrir coses noves... Remenant a Google he trobat el catàleg d’aquesta exposició presentada a Mèxic el 1949. He posat davant la pantalla la imatge de l’autoretrat del pintor acompanyat del text que li va escriure Frida i de fons la seva veu, agombolant-lo i donant sentit a una comunió única entre pintura, poesia i vida. Té un punt màgic que l’única gravació que es conservi de Frida sigui aquesta, les paraules que va dedicar al gran amor de la seva vida, a qui tant va estimar i que tant la va fer patir. Era 21 anys més gran que ella, l’admirava amb devoció, s’hi va casar dues vegades i va viure torturada per les seves infidelitats. La seva va ser una relació huracanada, en la qual un i l’altra van acumular, en secret, múltiples amants. Frida acostumava a dir que ella havia patit dos accidents: l’un amb un autobús –que li va causar lesions de per vida– i l’altre, en Diego, el pitjor.

Té un punt màgic que l’única gravació que es conservi de Frida Kahlo sigui la de les paraules que va dedicar al gran amor de la seva vida, a qui tant va estimar i que tant la va fer patir

Peus, per què us vull, si tinc ales per volar?