Mentre el nostre model econòmic fa del creixement el principal objectiu, el FIB s’orienta a la complementació i reforç mutu del desenvolupament espiritual i material

El producte interior brut (PIB) és un índex que segons sembla mesura la riquesa i el benestar produïts per un territori determinat. Estem tan acostumats a sentir-ne parlar que no pensem gaire què significa. El PIB puja, anem bé; el PIB baixa, malament. Però què significa que el PIB puja? Si hi ha, posem per cas, un accident en una carretera, amb morts, ferits i vehicles xafats, això és positiu per al PIB. Intervenen ambulàncies, clíniques, funeràries, tallers mecànics, empreses d’assegurances. Tots facturen i el PIB creix. Aquest sol exemple ja ens indica que aquest és un índex groller –i trist. Aquest estiu hem llegit que a la Costa Brava es torna a construir, i es destrueixen els pocs paisatges verges que resten. Això per al PIB és magnífic. Igualment, si una empresa, a base de fer trampes i d’escatimar drets als treballadors, aconsegueix ser més competitiva que les que ho fan bé, el PIB no hi té res dir. Si la producció d’un territori puja, encara que sigui a base de contaminar l’aire i les aigües, el PIB ho celebra. En canvi, la feina de la llar, l’atenció dels fills a casa, la cura dels malalts a càrrec dels familiars, l’ajuda als amics i veïns, no computen per al PIB, tot i que aporten molt benestar. Ja veiem que aquest indicador ens diu poc o res en relació a la qualitat de vida de les persones i al seu benestar real. Per això caldria establir un índex que preveiés molts aspectes que no recull el PIB. Una mena de FIB, indicador de la felicitat interior bruta. Aquest hauria de mesurar tant aspectes objectius com subjectius de la realitat, és clar, amb mesures quantitatives i qualitatives. Sembla ser que al petit regne de Butan, a l’Himàlaia, poc més gran que Catalunya i amb 750.000 habitants, de cultura budista, fan servir aquest indicador. Es vol mesurar la qualitat de vida en termes més holístics –visió integral i no compartimentada de la realitat– i psicològics. Ho va proposar el 1972 el seu monarca, com a resposta al fet que tots els indicadors internacionals ressaltaven la pobresa i l’endarreriment del país. Mentre el nostre model econòmic fa del creixement el principal objectiu, el FIB s’orienta a la complementació i reforç mutu del desenvolupament espiritual i material. Els quatre pilars del FIB són: la promoció del desenvolupament socioeconòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció dels valors culturals, la preservació del medi ambient i l’establiment d’un bon govern, i considera factors com: benestar psicològic, ús del temps, vitalitat de la comunitat, cultura, salut, educació... El budisme, en la mesura que no divideix la realitat entre material i espiritual, ajuda a la seva comprensió. En un sentit semblant, existeix l’índex del planeta feliç, indicador alternatiu de desenvolupament i benestar humà i ambiental, que publica cada tres anys la britànica New Economics Foundation. Doncs bé, potser us sorprendrà, però en aquest rànquing els primers llocs del món els ocupen els països de Centre-amèrica i el Carib. I els EUA, Rússia i diversos països africans comparteixen una pobra classificació. Qui ho diria, oi?

Mentre el nostre model econòmic fa del creixement el principal objectiu, el FIB s’orienta a la complementació i reforç mutu del desenvolupament espiritual i material

PIB o FIB?