Jordi Pagès, artista

Dijous al matí. Mercat. Els paradistes han tornat a ocupar el carrer Santa Anna després de setmanes sense fer-ho a causa de la pandèmia. La gent porta mascaretes i guarda, en la mesura que pot, el distanciament social. Puntual a la cita, el pintor Jordi Pagès Morera (Granollers, 1951) obre el seu estudi mentre m’explica algunes de les propostes que treballa a hores d’ara. Molt actiu els darrers anys, ja té a punt les d’obres (acrílics, llapis d’oli i collage sobre tela) que exposarà a la Llibreria Calders de Barcelona fins el 12 de setembre. Inaugurada el 16 de juliol, la mostra porta per títol “Blau Blava” i la presentació va estar acompanyada d’una lectura poètica a càrrec de Nú Miret i Odile Arqué, amb música d’Ivette Nadal. També es va presentar el llibre Tres poetes de Cadaqués, de Rosa Ardid i Caterina Riba i il·lustracions del mateix Pagès. La proposta ha coincidit gairebé en el temps amb una altra que l’artista granollerí va estrenar a mitjans de juliol a la Casa Dosmanos, del carrer Banys Vells de Barcelona, i que s’ha pogut visitar fins al 30 de juliol passat. Els collages presentats eren el resultat del treball fet en el confinament. Amb temàtiques diferents, les dues exposicions coincideixen en el collage, tècnica artística amb la qual Pagès se sent “especialment còmode”. Acostumat a caminar pels marges de moltes coses, el collage li permet presentar “pintura i cal·ligrafia anàrquicament”, explica. És a dir, pintura amb cites aïllades d’autors ben diversos, amb una presència més que notable de poetes d’arreu del món. Escriptors, tots ells, que segueix i llegeix: Lorca, Mallarmé, Espriu, Foix, Vinyoli, Ferreter, Bauxà, Faulkner, Balzac, Baudelaire... Pintures i textos que tenen com a objectiu “fer reflexionar la gent sobre els aspectes de la vida”. Bolcat en les seves creacions, Pagès trasllada al paper o la tela les seves inquietuds. I ho fa tot posant a l’abast de la gent originals a un preu assequible. “L’art ha de servir per descobrir la bellesa de les coses, per fer-nos pensar i per denunciar situacions injustes”, insisteix. Moltes de les seves propostes fan referència a problemàtiques com les que viuen els emigrants, els presos polítics i altres causes socials a les quals dona suport. Lliure pensador, alerta que, “tal com va el món, em fa por l’augment que està experimentant el feixisme”. Fill de la plaça de les Olles de Granollers, Pagès es mostra content de tenir l’estudi al centre de la ciutat, un espai molt a prop dels carrers on va viure una infància “meravellosa” amb passejades en bici per la Porxada i excursions a les fonts de Carrencà i la Font Verda, en el cas de Granollers, o les que feia a la riera de Santa Eulàlia. Vinculats al negoci familiar de la botiga de Teixits Mayol, de jovenet va acompanyar el seu pare en les sortides pictòriques que feien coneguts com pintors del cavallet (Serret, Viñeta, Cuc, Torrabadell...) els dissabtes al matí pels prats de Llerona. Induït pel seu pare, anys més tard va haver d’elegir entre l’estil Miró o Tàpies. Va preferir Tàpies. Després d’estudiar a l’Institut de Segona Ensenyança, va passar pel Col·legi Salvador Llobet, per l’Institut Antoni Cumella i “per la seva extensió de la Dolce Vita”, recorda amb enyorança. Després, va anar a l’Escola Massana –on va fer de professor– i a l’Escola Eina. Un nou rumb a la seva vida va fer, però, que entrés a treballar a la Caixa de Manlleu fins que el van jubilar anticipadament d’Unim el 2006. Casat amb Isabel Bonnin i pare de dos fills, Maria, de 33 anys, i Pol, de 27, va viure 12 anys a Corró d’Amunt durant una etapa en la qual va viatjar arreu en companyia d’amics com en Manel Clot. Pagès va exposar per primer cop el 1972 en una mostra col·lectiva que es va fer al soterrani de la Caixa de Sabadell amb Jordi Gorchs, Jordi García, Jordi Ochoa i Jordi Benito, artista i amic amb el qual va viure moltes històries, “moltes d’elles lligades amb el Bar Beria i amb artistes com Vicenç Vacca i Paco Merino”. També ha exposat al Museu de Granollers, a Roca Umbert Fàbrica de les Arts, a l’Anònims i, més recentment, a la biblioteca de Can Pedrals. Entusiasta de Cadaqués, també hi exposa tot sovint. En repassar l’actual moment artístic de Granollers recorda el bon treball d’Els Isards i lamenta la falta d’espais que hi ha per exposar. “Un referent artístic de Granollers en aquests moments? Per l’obra que fa i per la seva coherència: en Vicenç Viaplana”, conclou.

Jordi Pagès, artista

Pintor de ‘collage’ i cal·ligrafia