Mercè Galbany, fotògrafa

El 8 de gener passat EL 9 NOU publicava a les pàgines centrals una fotografia de l’Arxiu Municipal de Mercè de Bufí, nom professional que va triar Mercè Galbany Casals (Granollers, 1934) per signar els seus treballs. La imatge mostrava, sota el títol d’Aquells Reis dels anys 60, l’instant en què centenars de nens i nenes amb els seus pares i mares i algun curiós escoltaven Ses Majestats els Reis d’Orient en un lloc sense determinar que molt bé podria ser la plaça de la Porxada. Fetes les corresponents investigacions i a suggerència de Jesús Medina, director del diari, aquest periodista es va acostar aquest dimecres al matí fins a l’antiga botiga de fotos Mercè Bufí (carrer Joan Prim, 115). L’objectiu, parlar amb una fotògrafa que, vés a saber per què, no havia entrevistat fins ara, quan, entre d’altres, té l’honor d’haver estat una de les primeres dones de Granollers que es va dedicar el segle passat a aquest ofici.

Amb 86 anys i una bona memòria, la Mercè relata fidelment els records d’una vida “plena de molt esforç i molts infortunis, que sempre vaig superar gràcies a que sempre m’he sentit tocada per la mà de Déu”. Una de les adversitats més grans li va passar quan tenia 5 anys en perdre primer la mare, Artèmia, a causa d’una pandèmia, i passats només uns anys, el pare, Mariano. La petita Mercè va ser criada per la seva àvia Mercè Ascaso, “una dona valenta que va fer de cuinera dels Roca Umbert durant molts anys”. Els primers estudis els va realitzar amb els mestres Manuel Masjuan i la senyoreta Maria Brau i, tot just als 14 anys, va començar a Foto Bosch, estudi fotogràfic situat al carrer Corró.

Jove desperta i llesta –ho recalca mentre li brillen els ulls–, va començar fent feines de revelat al laboratori, on va aprendre els secrets de la fotografia. Com altres joves de l’època va aprendre també a cosir, cosa que va fer amb les germanes Palmiras, dues modistes molt cotitzades i buscades aquells anys.

Per aquells temps, finals dels anys 40, Foto Bosch era un estudi de retrat de referència a la ciutat. Fundat el 1897 per Joan Bosch Ferrer (1867-1966), el negoci va tenir continuïtat amb el pas dels anys amb el seu fill, Josep Bosch i Plans, fins a la seva mort el 1966. El 2008, Anna Maria Bosch i Pere Soldevila, familiars dels productors, van donar a l’Arxiu de l’Ajuntament tot el material del qual disposaven: 35.524 fotografies, 1.027 positius en paper, 37.330 negatius de polièster i 166 negatius en plaques de vidre.

La Mercè Galbany, que va coincidir treballant a Foto Bosch amb ajudants de l’estudi com Patrici Valls i el fundador Joan Bosch, a més a més de ser una gran experta revelant, va començar a fer també algunes fotografies a la galeria i a l’estudi. Enamorada de l’ofici i convençuda que podria comptar amb botiga pròpia, es va posar pel seu compte poc abans de casar-se el 1957 amb Manel Bufí Mateu, comercial de cereals de Corró d’Avall. Un dels primers estudis el va tenir a la carretera de Ribes, a les Franqueses. Després vindrien d’altres a les plaçes Maluquer i Salvador, i Perpinyà, i al carrer Joan Prim, fins que es va establir finalment al número 115 d’aquest mateix carrer.

Especialitzada en el retrat de nens i de joves –com es pot llegir encara al rètol de l’antiga botiga– compaginava les sessions d’estudi amb d’altres per encàrrec de l’Ajuntament –període de l’alcaldia de Francesc Camps i Carlos Font Llopart sobretot– i d’entitats com el Centre Catòlic i el Casino.

L’Arxiu Municipal conserva una setantena de fotografies seves, la majoria sobre assumptes municipals o d’altres com la Fira i Festes de l’Ascensió, les Setmanes del Cinema Espanyol, competicions esportives, etc. També recorda haver anat a Barcelona a retratar artistes de cinema i teatre. “Em cridaven a mi perquè sabien que apostava per la fotografia artística”, diu. En preguntar-li si va tenir problemes pel fet de ser dona en una professió copada per homes, assegura que “al contrari, sempre em vam protegir i tractar amb molt de respecte”.

Després de tota una vida dedicada a una professió amb la qual es va guanyar bé la vida, la Mercè va donar continuïtat en el negoci amb el seu fill, Manel, que va mantenir oberta la botiga fins al setembre de 2018, tot i que durant els últims anys es va dedicar a la venda d’objectes de regal (mobles i escultures de fusta i d’altres mercaderies d’Indonèsia). Vídua, la Mercè té dues filles més: la Mercè, de 57 anys, i la Rori, de 51.