Els boscos mereixen un pla de barris i viles
Aquests dies el país torna a plorar víctimes mortals per culpa dels incendis forestals. Un tècnic del parc de Bombers de Granollers ha perdut la vida mentre col·laborava en les tasques d’extinció al Baix Ebre i dos pagesos van morir en el gran foc de la Segarra. Són pèrdues que trasbalsen i recorden, amb una cruesa insuportable, que el foc no perdona i que el medi natural descuidat, amb la suma del canvi climàtic, és una amenaça real.
Ara fa 31 anys dels devastadors incendis del 1994 al Vallès Oriental. Van cremar 2.700 hectàrees als cingles de Bertí. Des d’aleshores, s’han millorat mitjans d’emergència i formació de Bombers i ADF. Però en allò essencial –la gestió forestal estructural, estratègica, sostinguda– s’ha fet ben poca cosa. El bosc creix i continuarà creixent sense ordre. La densitat excessiva, la falta de tallafocs naturals i la nul·la gestió del sotabosc són el còctel perfecte perquè les flames s’ho empassin tot. I el que és més inquietant: en aquests boscos vallesans hi viuen milers de persones en urbanitzacions, masies i petits nuclis.
És hora de deixar de lamentar el que ja no es pot evitar i començar a actuar amb una altra mirada. Cal que el país entengui que els boscos, com els barris vulnerables, necessiten una atenció especial. El Pla de barris i viles de la Generalitat, que busca reduir desigualtats i garantir condicions de vida dignes, hauria de tenir una versió forestal, amb el sector primari com a eix vertebrador, perquè no hi haurà canvi real sense pagesos, ramaders ni silvicultors.
Calen polítiques públiques que facilitin l’accés a la terra, que acompanyin nous pastors, que donin sortida comercial als seus productes i que compensin, econòmicament, la seva tasca ambiental. Els bombers, per bons que siguin, no poden lluitar sols contra els incendis de sisena generació. Tant ells com la resta de la societat necessiten prevenció, menys riscos i un territori cuidat. I per fer-ho calen boscos amb futur. És hora de tornar al bosc el que se li deu. És hora d’un Pla de boscos i masies. I és hora de deixar de repetir, cada estiu, que “cal més gestió forestal” mentre la resta de l’any ens quedem de braços plegats.