Vuitanta anys després d'Hiroshima i Nagasaki s'imposa l'estupidesa humana

Hiroshima després de la bomba atòmica llançada pels nord-americans / foto: US Department of Energy “Escric això com a advertiment al món.” Dimecres, 5 de setembre de 1945. Wilfred Burchett. Daily Express. Farà 80 anys d’aquí a quatre dies. És el subtítol d’un article escrit 30 dies després del llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Ha fet 80 anys, aquesta setmana. L’explosió nuclear va destruir el 70% dels edificis d’Hiroshima; 70.000 morts de cop. Amb el pas dels dies, les setmanes i els mesos, el nombre de víctimes va anar augmentant. La radiació letal va acabar matant 140.000 persones. L’esclat de Little Boy, que és com van batejar la bomba que va explotar a Hiroshima, i de Fat Man, la que tres dies després va petar a Nagasaki, va accelerar la rendició del Japó, la caiguda del Front del Pacífic i el final de la Segona Guerra Mundial. El 15 d’agost de 1945, l’emperador Hirohito va proclamar la rendició, que es va signar el 2 de setembre dalt del vaixell Missouri. Per a aquest acte, hi havia desenes de periodistes enviats especials per a l’ocasió. Desenes de professionals preparats per explicar el que els Estats Units i la resta d’estats aliats volien que s’expliqués al món: la capitulació japonesa, el final de la Segona Guerra Mundial. Però n’hi va haver un, de periodista, que no va seguir els seus companys. Va agafar un tren i, d’amagat, es va plantar a Hiroshima per explicar al món allò que, fins llavors, encara no havia explicat ningú: els efectes de la bomba atòmica, la destrucció i la mort d’una ciutat. Wilfred Burchett. Era australià. La seva crònica, devastadora, començava així: “Trentè dia a Hiroshima, els que van escapar de la mort, ara comencen a morir víctimes de la plaga atòmica.” I aquest concepte, la plaga atòmica, en caixa alta, majúscula i ben gran, en forma de titular. La plaga atòmica. Aquella crònica de Burchett va impactar el món. Per la seva cruesa. Pel relat de la bestiesa perpetrada per l’exèrcit dels Estats Units. I va situar el debat de l’antimilitarisme en l’agenda geopolítica de molts països. Però, 80 anys després, tot plegat s’ha diluït i els països es rearmen fortament. I Trump envia un parell de submarins nuclears a tocar de Rússia. I els principals líders mundials més necis marquen paquet flirtejant amb l’armament nuclear. I 80 anys després, ja sigui perquè ningú no recorda res o ningú no vol recordar res, la plaga que s’imposa és la de l’estupidesa humana. Una plaga que, malauradament, coneixem prou bé. Una plaga que no vol sentir a parlar d’allò que va explicar Wilfred Burchett fa 80 anys al Daily Express. Aquell crit desesperat que deia: “Escric això com a advertiment al món.”