Teresa Mayol i Joan Rovira, del restaurant El Cisne

Dimarts, 2/4 d’11 del matí. El restaurant El Cisne ofereix menjar per emportar. Degudament condicionat contra la Covid-19, els clients que vulguin el servei han de trucar al telèfon de l’establiment o bé al timbre d’entrada i fer l’encàrrec. Acostumats sempre a una gran activitat, els germans Joan Carles (58 anys), Carina (54) i Lina Rovira Mayol (51) preparen les comandes del dia. “Passat el confinament, hem volgut obrir les portes per atendre els clients més fidels i tots els qui necessiten el nostre servei aquests dies”, expliquen. Prop d’ells, el seu pare, Joan Rovira Gallemí (Granollers, 1937), rega les plantes mentre observa el que fan. En Joan Rovira rep el periodista amb l’amabilitat i la cordialitat que el caracteritzen. L’entrevista ha de servir, en principi, per resumir tota una vida dedicada a la restauració al costat de la seva dona, Teresa Mayol Guzmán (Granollers, 1940) –a l’esquerra de la il·lustració d’aquest article–, i els seus fills. Convertit en negoci familiar des dels anys 60, pares i fills –l’única que no hi treballa ara és la Ivet (44 anys)– han decidit fer el relleu generacional tot aprofitant l’aturada forçosa per la Covid-19. En Joan i la Teresa, doncs, s’han jubilat. En Joan es mostra resignat a deixar un ofici al qual s’ha dedicat amb passió des de sempre, tot i que és conscient que ja té 83 anys i està convençut que “el nen i les nenes continuaran fent bé les coses perquè ho han mamat de petits”. Sempre actiu i al capdavant dels fogons, la nova època li permetrà passar més temps amb els nets i gaudir de temps lliure, que podrà passar a les cases que la família comparteix a la Costa del Montseny i a S’Agaró. Emprenedor de mena, insisteix que la seva vida ha estat la suma de moltes hores de feina sempre comptant, “això sí, amb el suport total de la dona i els fills”. Com totes les històries, la d’en Joan té elements peculiars. I és que va aprofitar el servei militar per plantar les arrels del que seria el seu futur. Voluntari, va fer la mili a Reus (el Baix Camp) i de fregar peroles va passar a ser l’encarregat del rebost i el responsable de la secció de compra i venda dels queviures. Llicenciat de l’exèrcit, va tornar de Reus amb la certesa que havia d’obrir un negoci d’hostaleria. Segons diu, tenia clar que havia de dir-se El Cisne –en record d’un local reusenc amb el mateix nom que l’entusiasmava– i que havia d’oferir plats combinats a partir dels bons bistecs amb tomàquet a la planxa que havia testat a la cantina de la caserna militar. Il·lusionat amb el projecte, el noi de Can Plantada de Palou recorda que, una mica abans i juntament amb la seva dona, es van dedicar un temps a vendre galetes pels mercats, cosa que van fer gràcies a les facilitats que els van donar els de Can Eloi per comprar el vehicle que necessitaven. Tancada aquesta etapa –en Joan posa especial èmfasi a recordar tots els qui els van ajudar en els inicis–, la família va adquirir el local del carrer Anselm Clavé a Jaume Masferrer amb els diners que havien estalviat. Batejat El Cisne, el local va arrencar com una orxateria que oferia també plats combinats. Local de referència, els joves de l’època el va convertir en un lloc de trobada on es podien menjar plats diferents als de la cuina tradicional mentre escoltaven la música que volia gràcies a un modern tocadiscos que punxava les cançons del moment a una pesseta [0,006 euros]. Més tard va muntar una pista de Scalextric al primer pis... Especialitzat en planxa i brasa, El Cisne va anar guanyant cada dia més volada tot sent fidel a un model i un estil d’entendre la cuina que, segons Rovira, no té gaire secret: “El més important és saber comprar bon producte i cuinar-lo amb amor, pensant sempre en els gustos dels clients.” Ben posicionat, el local ha aguantat bé fins i tot el canvi que va fer el 2009, quan el restaurant va deixar l’espai a peu de la carretera i es va traslladar al primer pis. “Per fortuna, l’illa de vianants ha estat tot un encert”, diu. Xerraire i bon conversador, en Joan destaca també per la seva participació altruista com a mestre paeller de l’arrossada popular de la festa major de fa molts anys. Si se li pregunta quin resum faria de la seva vida, ho té ben clar: “He tingut la sort de dedicar-me a allò que volia; tinc una gran família; hem comptat amb molts bons clients, cosa que agraïm, i sempre he intentat –com em van infondre els meus pares, Joan i Florinda– fer bé les coses i ser bona gent.”

Teresa Mayol i Joan Rovira, del restaurant El Cisne

Plats combinats amb nom propi