Neus Català, l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück no fa 103 anys, malgrat que ho diguin els papers oficials

Divendres, 15 de juny de 2018 Migdia No, Neus Català no va néixer el 15 de juny de 1915. Per això, avui, l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück no fa 103 anys, malgrat que ho diguin els papers oficials. Va néixer el dia 6 d’octubre als Guiamets, al Priorat. Els arxius del poble es van cremar durant la Guerra Civil i la seva àvia la va tornar a registrar, però es va confondre en la data de naixement. Ravensbrück va ser l’únic camp de concentració nazi concebut tan sols per a dones i nens. El més gran que hi hagut mai a Europa d’aquestes característiques i un dels menys coneguts, malgrat estar situat només a 90 quilòmetres de Berlín i haver-hi mort més de 90.000 persones. Sortosament, hi ha testimonis que ens ajuden a comprendre aquests fets, com la novel·la biogràfica sobre aquesta deportada, Un cel de plom, de Carme Martí, o Ravensbrück: L’infern de les dones, de Montse Armengou i Ricard Belis, extret del documental dels mateixos autors. La literatura, el cinema, la música... l’art en general ens ajuda a entendre el món. Vespre Avui hem presentat el llibre de relats Montseny eròtic al centre cultural La Clau de Sant Celoni. Cada presentació és diferent. En aquesta ocasió, la sorpresa ens l’ha fet la nostra companya i amiga Marta Tàpias, encarnant-se en el protagonista del seu relat, el voyeur de professió. Chapeau Marta! T’has quedat amb el públic i amb els teus companys del Grup d’Escriptors del Montseny i coautors. Curiosament compartíem espai amb una exposició de collage de Balís Catmí, artista de Vilamajor. És tot un plaer poder fer la cerveseta mentre observes aquestes d’obres d’art tan creatives. A més, vaig tenir el privilegi de conèixer l’Anna Aguilar-Amat, poeta i assagista. Confesso, amb la mà al cor, que desconec els seus llibres, però em comprometo a haver llegit algun dels seus poemes quan la torni a veure. Dissabte, 16 de juny de 2018 Tarda He anat a veure l’exposició “Lao-Lao”, de l’escultora Glòria Ortega, al Centre d’Art de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor. Està inspirada en un viatge que va fer l’artista a Laos i gira al voltant de la casa típica de la zona i el seu paisatge, els camps d’arròs en terrasses. M’han semblat unes obres precioses, tant els quadres de gravat com l’escultures, algunes d’elles blocs massissos de ceràmica i d’altres, robustos esquelets de ferro damunt de xanques. La casa, aquell lloc acollidor o aquella presó. En el full on es presenta l’exposició, el seu comissari, Manuel Gerardo Sánchez, cita un fragment d’un poema de Yolanda Patin, poeta veneçolana que diu: “No estaban los tiempos para estéticos. El profeta quería pegar bloques de cemento con saliva y alzar una casa que pensaba fea cuando ninguna casa si cobija es fea...” Fa mal a l’ànima llegir aquests versos en la setmana en què, a Cornellà de Llobregat, s’ha suïcidat un home quan la comitiva judicial l’anava a desnonar per l’impagament del lloguer. Diumenge, 17 de juny de 2018 Vespre Celebro que els 630 migrants rescatats fa una setmana pel buc humanitari Aquarius hagin trobat un port d’acollida. Avui desembarquen a València després d’un periple pel Mediterrani. Però aquest problema vol quelcom més profund que aquest pedaç. Segons l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) durant el 2017 hi va haver 171.635 arribades i 3.116 morts de migrants en el Mediterrani. Són xifres esfereïdores. En algun moment ens haurem de replantejar quin món i quin Mediterrani volem, perquè l’estem convertint en una fossa comuna. Prou de cinisme i hipocresia! Davant de tanta misèria humana només puc dir que aprofiteu els darrers dies per gaudir de la programació del Circ Cric de Sant Esteve de Palautordera. Reivindiquem el circ perquè ens fa una mica més suportable aquesta realitat tan feixuga. Us recomano, també, l’espectacle Paradís pintat, de la gran pallassa Pepa Plana, dedicat al drama dels refugiats i immigrants al Mediterrani. Necessitarem molts angelets de la guarda com el que surt en aquesta obra per arreglar tot aquest femer. Soc molt fan d’aquesta pallassa de renom internacional. Si no la coneixeu i teniu una estona, busqueu algun dels seus vídeos al YouTube –són curtets, però us agradaran molt–. La Pepa Plana, a més, té un valor afegit: col·labora amb les ONG Proactiva Open Arms i Pallassos sense Fronteres.

Neus Català, l’única supervivent catalana del camp de concentració nazi de Ravensbrück no fa 103 anys, malgrat que ho diguin els papers oficials

Podem fer que un món diferent sigui possible