Política d’aparador
A finals de novembre em van robar a la bicicleta a la Garriga, on visc. Fins aquí aquesta notícia no tindria res d’excepcional. Segurament hi ha desenes de robatoris de bicicletes a la comarca al llarg de qualsevol setmana, però el cas és que va ser sostreta de l’interior d’un aparcament segur per a bicicletes instal·lat a la plaça del Silenci, al centre del poble. I això sí que hauria de ser excepcional. Fins a tres vegades vaig haver d’entrar en aquesta gàbia, on la tenia cadenada i a porta tancada, per assimilar que no hi era.
El més sorprenent, però, comença a partir d’aquí. En el moment d’anar a posar la denúncia, la Policia Local no té constància que aquestes instal·lacions tinguin càmeres de videovigilància i, el mateix dia, quan truco a la regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de la Garriga tampoc no em saben assegurar si funcionen i si tenen accés als registres d’entrades i sortides que es fan mitjançant un codi vinculat a una aplicació. El tècnic amb qui parlo es compromet a escriure’m quan tingui resposta, però no hi ha hagut contesta.
El cas és que el 21 de març d’aquest mateix any ja vaig escriure mitjançant l’opció de queixes i suggeriments del web municipal per demanar que netegessin aquest espai perquè sempre està ple de brossa, i dona una imatge de deixadesa absoluta i d’espai abandonat. De fet, encara hi havia el cartell del canvi d’ubicació de les instal·lacions de l’estació de tren a la plaça del Silenci que feia mesos, per no dir algun any, que ja s’havia fet. En aquest mateix missatge vaig aprofitar per expressar els meus dubtes sobre si aquestes càmeres funcionen i demano la valoració d’un altre aparcament segur a la zona esportiva de Can Noguera. De nou, silenci. D’aquesta queixa/suggeriment només hi ha un resultat: s’ha tret el cartell obsolet de la porta que informava del canvi d’ubicació.
Després del robatori, i veient les dificultats per obtenir respostes, aquesta vegada opto per presentar una instància amb l’esperança que contestin ni que sigui pel fet de complir la Llei de Transparència. Per fer-ho busco informació sobre aquesta instal·lació i en les condicions d’ús de l’aparcament trobo que el primer punt indica que “el gestor del servei del tancat de bicicletes és l’Ajuntament de la Garriga, que alhora és el responsable del control d’accessos al tancat de bicicletes i de gestionar les altes de les persones usuàries del servei” que s’efectuen a través d’un web o d’una aplicació. A més, busco la notícia de la inauguració d’aquest espai per veure com el presentaven i trobo que en la informació difosa entre els mitjans municipals es descriu com un “nou aparcament segur de bicicletes”, que “està dotat de càmeres de videovigilància” i que “es recomana l’ús de cadenat per lligar la bicicleta”. Com pot ser que el 2021 s’inaugurés aquest espai amb aquestes afirmacions i ara no hi hagi ningú que pugui respondre preguntes relacionades amb la seva gestió?
Segurament en unes condicions normals no caldria exposar un cas com aquest en el torn de precs i preguntes d’un ple municipal, però tenint en compte l’opacitat i la poca informació, afegit a un estat d’impotència davant d’una situació tan kafkiana, vaig decidir anar a la sessió amb tres preguntes molt concretes:
–Les càmeres de videovigilància de les instal·lacions funcionen?
–Hi ha algun protocol establert per facilitar les imatges i els registres d’entrada i sortida a la Policia Local? Hem de tenir en compte que les imatges d’aquests habitables es conserven, en el cas que funcionin correctament, durant 20 dies.
–Quina responsabilitat té l’Ajuntament de la Garriga tenint en compte tota la difusió i la normativa que va fer pública en el moment de posar en funcionament aquest espai?
Tant l’alcaldessa, Meritxell Budó, com el regidor de Mobilitat, Àlex Valiente, es van comprometre a recopilar informació per respondre aquestes preguntes, però, com no podria d’una altra manera, després del ple s’esgrimeix el canvi de govern per justificar el desconeixement del funcionament d’aquest servei. Un argument que potser pot servir en alguns casos, però mai per eximir responsabilitats sobre un servei que es manté vigent. Per què? Doncs perquè quan hi ha un canvi de govern en una administració, igual que el nou equip de govern ha de conèixer quin és l’estat financer que hereta i l’estat dels contractes municipals, també ha de puntejar en quin punt es troba la gestió de tots i cadascun dels serveis municipals que ofereix. Aquesta és la seva obligació. Una feina que ha de fer també amb la responsabilitat d’un equip tècnic que traslladi aquesta informació i vetlli pel bon funcionament dels projectes de cada àrea o regidoria.
A més, estem parlant d’un canvi de govern que es va fer efectiu el maig de 2023. Per tant, ja ha tingut un any i mig per, com a mínim, posar-se al dia de l’estat dels serveis municipals. En aquest cas, però, vaig a buscar el Pla d’Acció del Mandat (PAM) 2023-2027. Per entendre’ns, aquest és el document que esdevé el full de ruta del govern durant els quatre anys que dura una legislatura. Aquí, doncs, sí que ja hi podem trobar les accions concretes amb descripcions incloses del govern actual, una declaració d’intencions que s’ha d’anar desgranant al llarg del mandat. Doncs bé, en aquest PAM el punt 6 té com a objectiu “incentivar una Garriga sostenible, neta, cívica i que afavoreix el medi ambient” i a dins hi ha un apartat dedicat íntegrament a “millorar infraestructures per a bicicletes”. Un apartat que es desgrana amb quatre accions concretes i precisament l’única marcada com que s’ha començat a desplegar és l’ampliació dels “aparcaments segurs de bicicletes al costat d’equipaments”.
Tota aquesta dissertació no respon només al robatori de la meva bicicleta, sinó a la gestió pública i, per tant, a la responsabilitat política. Una política sense estratègia ni planificació, sinó desenvolupada a cop d’impuls mitjançant les demandes via post a les xarxes socials. La responsabilitat de gestionar, doncs, s’ha perdut per deixar pas a unes respostes immediates sense reflexió, sense anàlisi… només volem evitar la crítica pública. Si rasquem una mica, no trobem res, només política d’aparador. I no només això, sinó que es desenvolupen projectes amb pressupost propi o subvencions que es posen en marxa, però no hi ha seguiment i, per tant, no serveixen absolutament per res. Fa anys que sentim a parlar dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que molts plans d’acció municipals inclouen iniciatives per millorar en sostenibilitat i potenciar l’ús de la bicicleta, però hi ha un projecte real al darrere? A la Garriga, per exemple, és obvi que no. Perquè a part d’inaugurar un aparcament segur per a bicicletes ningú no se n’ha fet responsable, ningú no s’ha cregut la mobilitat sostenible.
I crec que tots i totes hauríem de fer una reflexió sobre la gestió pública i dels recursos humans i econòmics que es destinen per mantenir els serveis que es posen en marxa. Veure la desídia d’alguns governs envers temes i projectes que creuen que els reporten bona imatge però que realment no els importa gens només genera més desafecció cap a la política. I aquestes persones que governen no oblidem que gestionen pressupostos de milions d’euros. Dins de tot aquest cúmul de despropòsits només queda tenir confiança en les aportacions, però també en les reivindicacions i la fiscalització que s’ha de dur a terme des de la ciutadania i les entitats, associacions… Al final, el robatori d’una bicicleta posa de manifest una mala gestió sobre un servei col·lectiu. L’estat dels carrils bici o els camins segurs per anar a l’escola millor els deixem per a un altre capítol.